L'exposició permet passejar i viure el Paral·lel en el moment de màxima esplendor. Conèixe'n els bars, els teatres i els seus artistes més estimats com Josep Santpere o Alady. En plena segona Guerra Mundial i amb Espanya com a país neutral, les fortunes europees vénen a Barcelona a buscar oci. EDUARD MOLNER, comissari "Per tan entra una riuada de diners impressionant a Catalunya i molts d'aquests diners se'n van a l'oci, que representa l'avinguda del Paral·lel." Més que Montmatre, de París o el Broadway, de Nova York, al Paral·lel hi ha 50 teatres i una gran oferta cultural. Neix el vodevil que es riu de la hipocresia de les classes benestants, també el cuplé, que normalitza el sexe a la societat. XAVIER ALBERTÍ, comissari "Estaven intentant prohivir la prostitució al carrer i van començar voler-se a refugiar. Anaven a les acadèmies que hi havia al carrer Nou per una modestissima quantitat d'una pesseta els escrivien un cuplet amb una lletra. Els ensenyaven quatre jocs amb les cames per seduir els espectadors." Fotografies, vinyetes, revistes o quadres, molts d'inèdits trets de col·leccions particulars, dibuixen la història de l'avinguda. També els vestits de les actrius i fins i tot s'han recreat escenaris. Perquè l'espectador s'endinsi del tot en l'ambient del Paral·lel de l'època s'ofereixen concerts amb aquesta pianola de 1918, us ho ha explicat des del CCCB Laia Carol.

L’exposició explica per què sorgeix aquesta nova àrea d’oci i espectacles de la ciutat que fa que es traslladi el pes teatral des de la zona de plaça de Catalunya – passeig de Gràcia fins a l’eix Nou de la Rambla – Paral·lel. L’avinguda del Paral·lel va ser un referent a Europa per la seva oferta cultural genuïna i única. Els comissaris de la mostra són el director escènic Xavier Albertí i el periodista Eduard Molner.