Neus Prats hi descobreix nous detalls, sempre que torna al pati del Museu Frederic Marès, un dels seus racons preferits d'aquest barri Gòtic on comença o acaba moltes de les passejades exploratòries per Barcelona. "Jo bàsicament passejo, em perdo i miro, observo. M'agrada molt barcelonejar, passejo molt... m'encanta barcelonejar." La Neus recorre la ciutat amb la seva càmera. Li agrada molt la fotografia. S'hi va aficionar amb l'arribada de les càmeres digitals i a Internet ha anat aprenent els secrets de l'art de la imatge. Les fotos il·lustren les publicacions al seu blog, La meva Barcelona, que permet descobrir tota mena d'indrets interessants d'aquesta ciutat, des de carrers fins a botigues, restaurants o museus. Les fotografies són la base, però sempre van acompanyades d'un text amb informació complementària, fruit d'una certa recerca per part de l'autora. "Al principi era més foto i menys text. I ara veig que cada vegada vaig evolucionant a menys foto i més text. Però realment el que m'importa és la foto: si la foto no m'ha sortit bé o no m'agrada, no explico res. Tornaré un altre cop i tornaré a fer la foto perquè, per a mi, el que és important és que entri primer visualment." En poc més d'un any des que va obrir el blog, la Neus ha ensenyat 170 racons curiosos de Barcelona. També dels llocs que visita més enllà de la ciutat: aquest estiu ha estat a Lisboa i a Cabacés, el poble del Priorat on va néixer. Ella va venir a Barcelona per estudiar a la universitat i s'hi va quedar. Ara se sent del tot barcelonina, tot i que viu a l'Hospitalet. La ciutat veïna també apareix al blog, però la Neus "barceloneja" més aviat cap al centre de la metròpoli. El nom i tots els rètols del blog estan en català, però l'autora de La meva Barcelona va decidir que els textos estiguessin sempre en castellà. "Sóc bilingüe del tot, però el blog el vaig voler fer en castellà perquè arribi a més gent, però penso que un títol o una frase tampoc no costa gaire entendre-la en català." Aquest no és el primer blog de la Neus Prats. Fins l'any passat en mantenia un altre sobre "patchwork", una afició que ara com ara té aparcada perquè la troba massa sedentària. Però la labor de retalls li ha servit, a més de per cosir totes aquestes creacions, per descobrir el poder dels blogs per compartir interessos amb altres aficionats. "El 'patchwork' dóna molta feina i això només ho sap qui ho fa, i els blogs serveixen per compartir moltes idees, perquè és molt creatiu això del 'patchwork' i el blog és una manera de veure què fan els altres, de donar idees, d'agafar-ne..." El blog 'La meva Barcelona' està present a Twitter, a Facebook i a Instagram. Les xarxes socials també han servit la Neus per apropar-se a la resta de bloggers barcelonins que es dediquen a descobrir racons i moments de la història d'aquesta ciutat. La majoria formen part del directori de la Barcelonasfera. "Observem, busquem, ens informem i compartim... un fa més fotos, l'altre posa més text, l'altre rebusca més en una època determinada, un altre es fixa en grafits, l'altre en una altra cosa... però bàsicament tots fem el mateix: buscar, observar, investigar i compartir. Bàsicament és el que fem." La Neus ho fa resseguint cada setmana les pistes que la porten a descobrir un altre monument, un altre establiment, una altra història. Per mostrar-ho de la millor manera i explicar-ho tal com ho ha viscut. Va començar a escriure el blog per a ella mateixa. Ara rep visites i comentaris de molta gent de Barcelona i de fora. Però continua sent el blog de la seva Barcelona. "No hi hauran discoteques perquè no surto o no hi ha... No és una guia turística, és una cosa personal, és meu, és la meva Barcelona, que és el que jo faig habitualment, el que busco, el que investigo jo, el que m'agrada a mi."
“Sóc infermera i treballo de nit, però quan no treballo em vesteixo, m’arreglo i surto a passejar fins que no puc més”. Així explica la Neus la seva afició per “barcelonejar”, que l’ha duta a descobrir centenars de racons d’aquesta ciutat i compartir-los mitjançant el seu blog ‘La meva Barcelona’. En el seu cas, la passió per aquesta ciutat va unida a l’afició per la fotografia: amb la seva càmera digital, cerca la millor imatge de cada indret, de cada detall que hi descobreix per mostrar-los als seguidors del seu blog. “El vaig crear per llegir-lo jo i per aprendre, perquè a mesura que escric, investigo, llegeixo i faig fotos aprenc. Però si algú ho volia veure, doncs molt bé. I si algú em diu alguna cosa de les fotos, doncs perfecte: m’agrada que ho facin.”
Fins a l’any passat, que va obrir aquest blog, Prats en mantenia un altre dedicat al “patchwork”, una altra de les seves aficions, que ara per ara té aparcada perquè li resulta massa sedentària. Ara prefereix sortir a passejar per la ciutat i conèixer-ne tots els racons. És un interès que li ve de lluny, des que va arribar a Barcelona a estudiar des del seu Priorat natal i volia fer-se amb el seu nou “poble”. Després s’ha adonat que molts barcelonins tampoc no coneixen tant la seva ciutat.
Escriure el blog ‘La meva Barcelona’ també li ha servit per conèixer altres persones que sí que són grans coneixedors de Barcelona: els bloguers de la Barcelonasfera. El blog de la Neus Prats forma part d’aquest directori creat per Dani Cortijo, de ‘Les altres Barcelones’, i rep moltes aportacions d’aquests altres blocaires en forma de comentaris. La Neus també segueix tots aquests altres blogs i participa en iniciatives com la dels Caçadors d’Hermes, que han muntat ja un parell de sortides per anar a buscar representacions d’aquest déu per tota la ciutat. La mateix Neus n’ha “caçat” bastants, tant d’Hermes com de sant jordis, una altra de les peces més buscades per aquesta blocaire a la cerca dels infinits detalls que s’amaguen en qualsevol carrer d’aquesta ciutat.
