L'Arxiu Històric de la Ciutat, l'espai on s'haurien d'integrar els 1.100 fulls de documentació municipal de Barcelona que encara són a Salamanca, ha estat l'espai triat per presentar aquesta acció conjunta de vuit municipis i la Comissió de la Dignitat. En un comunicat que faran arribar al Ministeri de Cultura reclamen la restitució immediata dels papers. Un dret que reconeix el nou Estatut, però que encara no s'ha fet efectiu. JAUME CIURANA, tinent d'alcalde de Cultura "Nosaltres volem posar-nos al servei de tots els municipis de Catalunya, des del més petit a fins al més gran, considerem que aquesta és una causa justa, i una causa per la qual val la pena lluitar, insistir i defensar-la." També es reclama la devolució dels papers requisats a particulars i, a més, volen que tècnics catalans puguin analitzar si, a banda dels documents apareguts, n'hi ha d'altres que haurien de retornar a Catalunya. JOSEP CRUANYES, president de la Comissió de la Dignitat "Avui es fa un pas molt important, però si el Ministeri no tira endavant, el proper pas serà fer una acció jurídica exigint aquest dret." La Comissió de la Dignitat també comunicarà l'incompliment del Ministeri de Cultura a la Comissió dels Drets Humans de les Nacions Unides a Ginebra i el Consell Internacional d'Arxius.
Els ajuntaments que reclamen el retorn dels papers són els de la ciutat de Barcelona, Gandesa, Igualada, Moià, Reus, Sant Joan Les Fonts, Sort, Tarragona, Valls i Vic. Aquests papers van ser requisats entre el 1936 i el 1939 per la Delegació de l’Estat d’aleshores. A banda d’aquests ajuntaments, també s’han detectat alguns documents que pertanyen als consistoris de Sallent, Sant Cugat del Vallès, Vilanova de Segrià i Vilanova i la Geltrú.
El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, creu que s’ha de continuar treballant per la restitució total dels fulls: “Considerem que és una causa justa per la qual val la pena lluitar. Des de Barcelona estem units amb els municipis que s’han adherit al manifest”.
El Ministeri de Cultura es nega a retornar els documents dels arxius municipals, abduint que no està previst a la llei del retorn dels documents de Catalunya. La Comissió per la Dignitat contradiu el Ministeri argumentant que la llei reconeix que la Generalitat està formada per totes les institucions catalanes, inclosos els ajuntaments, tal com estableix l’article 2 de l’Estatut.
A més, des de la Comissió de la Dignitat també es creu que s’hauria de poder analitzar si el retorn dels papers que es va fer durant el 2010 va ser correcte i reclamen que un grup de tècnics de l’Associació d’Arxivers de Catalunya ho pugui analitzar.
D’altra banda, també assenyalen que la llei de patrimoni cultural estableix la no preinscripció de la documentació pública. D’aquesta manera, es reafirmen amb l’exigència del retorn immediat de la tramesa de 300 lligalls.
A més, la Comissió per la Dignitat creu que el Ministeri entorpeix la restitució dels documents i, per tant, ho posarà en coneixement de la Comissió dels Drets Humans de les Nacions Unides, a Ginebra, així com del Consell Internacional d’Arxius. Sota la seva opinió, el Ministeri incompleix també amb la legislació del Pacte Internacional dels Drets Civils.
