La panoràmica de la ciutat des de Collserola ofereix sovint aquesta imatge enteranyinada, amb l'ambient carregat de contaminació que ultrapassa els límits establerts per la normativa europea. La legislació no permet que en l'aire se superi una mitjana anual de 40 micrograms per metre cúbic de diòxid de nitrogen. L'any passat, però, a Barcelona la xifra va arribar a aquests valors i els va superar en diversos punts de la ciutat. L'estació de control de l'aire de Gràcia i Sant Gervasi va arribar als 66 micrograms, i la de l'Eixample, als 65. La del Poblenou va superar lleugerament el límit, amb 43 micrograms i l'estació de la Ciutadella es va quedar en els 40. L'informe constata que els contaminants procedents de la combustió dels vehicles són els més perjudicials. Les dades revelen una tendència iniciada el 2009 de lleugera reducció dels nivells de contaminació, especialment pel descens de la mobilitat i, per tant, del consum de combustibles, i la menor activitat industrial. Tots dos factors són conseqüència de la crisi econòmica.
La legislació europea no permet que en l’aire se superi una mitjana anual de 40 micrograms per metre cúbic de diòxid de nitrogen. L’any passat, però, a Barcelona la xifra pràcticament va arribar a aquests valors i els va superar en diversos punts de la ciutat. L’estació de control de l’aire de Gràcia i Sant Gervasi va registrar 66 micrograms, i la de l’Eixample, 65. La del Poblenou va superar també el límit, amb 43 micrograms i l’estació de la Ciutadella, es va quedar en els 40.
Els principals contaminants de l’atmosfera de Barcelona són els que genera la mobilitat. L’any 2011 es va registrar una disminució del 14,8% en els nivells de contaminació respecte a 2007, fruit de la reducció en l’ús de l’automòbil a causa de la crisi. També la reducció de l’activitat industrial i la compra de vehicles més petits i eficients hi ha influït, però els nivells de contaminació continuen sent massa elevats, segons la normativa europea.
En aquest sentit, s’aconsella la utilització de vehicles gasolina en lloc de dièsel, perquè generen més partícules en suspensió. Les partícules també es poden atribuir a les activitats industrials, les activitats del port i a les obres. A més, segons ens explica M. Rosa Soler, professora de la Univesistat de Barcelona, també cal tenir en compte que la contaminació a les grans ciutats està directament relacionada amb les situacions meteorològiques. Per això, hi ha anys en què els anticiclons hivernals faciliten la concentració de contaminants als nivells baixos de l’atmosfera.
Malgrat aquest factors que influeixen en els registres de contaminants a l’atmosfera, els contaminants encara són molt elevats a la rodalia de Barcelona. Algunes entitats ecologistes mantenen que les partícules en suspensió generen un alt risc per a la població, perquè poden comportar greus afectacions al sistema respiratori, poden tenir repercussions cardiovasculars o generar càncers de pulmó.
Xavier Querol, científic del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), afirma que “moren vuit vegades més persones per efectes de la contaminació que per accidents de trànsit”. En aquest sentit, la Generalitat ha establert unes “zones d’especial protecció de l’ambient atmosfèric” dins del Pla d’actuació per restablir la qualitat de l’aire pels contaminants diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) de 40 municipis de la regió metropolitana de Barcelona declarats zona de protecció especial.
La legislació no permet que els nivells anuals de NO2 superin els 40 micrograms per metre cúbic (mcg/m3) i a Barcelona, l’any passat, es va arribar fins als 39 mcg/m3. Al Vallès i al Baix Llobregat es va arribar fins als 42 mcg/m3. La normativa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) encara és més restrictiva i considera que el llindar màxim permès per evitar riscos a la població no hauria de ser el de 40 mcg/m3, sinó 20 mcg/m2.
Pel que fa a la primera corona metropolitana, l’estudi d’Ecologistes en Acció constata que sis de les 21 estacions de control de contaminants superen el llindar de 40 mcg/m3. A la resta de l’àrea metropolitana són vuit estacions, d’un total de 12, les que sobrepassen el llindar establert. És el cas de Terrassa , Sabadell, Mollet i Montcada i Reixac.
La contaminació per NO2 és més elevada a Madrid que a Barcelona, encara que les partícules en suspensió són superiors a la capital catalana. Tots dos contaminants són fruit de l’ús excessiu de l’automòbil.
