Fa més de 30 anys el balcó de la Maria Teresa era la tribuna perfecta per veure aquesta escena. MARIA TERESA MANSO, veïna de la plaça del Diamant: "Van agafar la meitat, o una quarta part de la plaça i la van convertir en un envelat. Estava molt ben representat." Era l'any 1981 i s'hi rodava la pel·lícula 'La plaça del Diamant', basada en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda. "Van demanar si els veïns volien fer de comparses. Oferien berenar i poder sortir a fer una mica de protagonista. La gent es va engrescar moltíssim i va baixar molta gent. Els vestien d'època, els pentinaven amb aquells pentinats tan 'xulos' i, de tant en tant, els donaven un entrepà." El fotògraf Josep Maria Contel va documentar exhaustivament aquell rodatge. Unes imatges que, des d'avui, ocupen les parets del bar del Teatre Lliure de Gràcia. Són el testimoni del canvi espectacular que ha sofert el barri en les últimes dècades. JOSEP MARIA CONTEL, fotògraf: "Va convulsionar el barri, el va transformar. No hi havia fitons, els carrers estaven empedrats. Va ser molt fàcil rodar una pel·lícula ambientada als anys 30. Molta gent de Gràcia va fer petits papers. De pastissers, de llevadora, molts van tenir el seu protagonisme dins la història de la Colometa." Avui, la Maria Teresa es mira a la plaça amb nostàlgia. Amb el dubte de si els canvis que ha patit la plaça han servit per millorar-la o no. "Ara em fas una pregunta molt difícil. Abans passaven cotxes i camions i ara tenim el botellot aquí sota."
L’exposició està formada per una seixantena d’imatges del fotògraf Josep Maria Contel. Segons explica, Gràcia era en aquell moment el plató perfecte per rodar-hi una pel·lícula ambientada als anys 30 perquè el barri, des de llavors, amb prou feines havia canviat.
Molts dels veïns del barri van participar d’extres en la pel·lícula. Alguns, fins i tot, van tenir petits papers remunerats. La Maria Teresa Manso, veïna de la plaça del Diamant, explica que els graciencs es van engrescar molt amb el rodatge. “Els vestien d’època, els pentinaven amb aquells pentinats tan ‘xulos’ i, de tant en tant, els donaven un entrepà”, recorda.
‘La plaça del Diamant’ va ser la primera gran producció cinematogràfica espanyola que es va rodar a Barcelona després de la dictadura. Va necessitar dos anys de preparació i un rodatge de 16 setmanes. Se’n van fer dues versions: una de televisiva, de quatre capítols de 55 minuts, i una segona de cinematogràfica de 110 minuts. Els actors protagonistes van ser Sílvia Munt (Colometa) i Lluís Homar (Quimet).
