Una cinquantena de persones arriben al terrat d'un cèntric edifici de la Rambla on té lloc una festa. Està guarnit com si fos nit de revetlla i els convidats poden beure sangria i picar alguna cosa. Molts saben que a la festa hi ha actors, però no saben exactament qui són. Fins que de sobte... Jorge Cabrera és el primer a descobrir el joc teatral, que resulta la festa de comiat d'algú que marxa a viure a Mèxic. Ben aviat, però, esclaten conflictes familiars soterrats amb el germà i la germana. JORGE-YAMAM SERRANO "Un terrat és el que ncessitava jo per parlar de... parlo de deixar anar una mica el personatge social que s'ha format a la família, normalment, que és una mica on es cou tot." La situació teatral obliga els espectadors a ser també personatges de la ficció. En un moment donat fins i tot els vianants de la Rambla són interpel·lats pels actors. JORGE-YAMAM SERRANO "El que volem és apropar el teatre i sobretot l'experiència... I que el públic estigui com més a prop millor, i pugui sentir tot el que pugui, totes les sensacions i tot el viatge que fem amb les obres." 'Que vaya bonito' és fruit del treball de residència del laboratori de creació de la Fira de Tàrrega, on l'obra farà tres funcions, també en un terrat, però en aquest cas en el del Museu Comarcal de l'Urgell.
El comentari de Victor Giralt Jonama
A ‘La puerta abierta’, Peter Brook deia quelcom similar a “un hombre camina de un punto a otro y alguien le mira. Ahí hay un acto teatral”. Aquesta màxima la confirmen, entre d’altres, la gent de TeatrodeCerca. Fa 10 anys que treuen les seves creacions dels teatres per dur-les als llocs més insospitats. Es nota que hi estan avesats, treuen el màxim profit de la poximitat amb l’espectador, sense que això els faci cap por. Dels tres intèrprets m’ha agradat especialment Jorge Cabrera. Més d’un encert de direcció, com el de congelar, en determinades escenes, el moviment dels actors que no parlen. Una curiositat estiuenca refrescant.
