Pel president, Artur Mas, el pacte fiscal és més necessari que mai per posar fi a la situació actual, en què Catalunya rep de Madrid molt menys del que genera. ARTUR MAS, president de la Generalitat "Només reconduint la meitat del nostre dèficit fiscal, només amb això, Catalunya en aquest moment faria dèficit zero. El pacte fiscal no és un caprici, és una solució per sortir reforçats d'aquesta situació complicada, és una necessitat en majúscules que en aquest moment té el nostre país." El PSC coincideix en el fons de la qüestió, reclamar un model de finançament més just. Però no en la petició d'una hisenda pròpia. Segons els socialistes, això ultrapassa la Constitució i l'Estatut. ROCÍO MARTÍNEZ-SAMPERE, diputada del Grup Parlamentari del PSC "No podem dir que sí a tot, entenent que la pitjor ambició és no obtenir resultats. Si del que es tracta és d'anar fent gimnàstica independentista per anar acumulant frustracions. Jo ja els dic, no ens esperin. Així no, d'aquesta manera no." El PP ha lamentat que es plantegi un pacte contra Espanya, i ha demanat al govern que eviti el xoc de trens amb l'Estat durant la negociació. ALÍCIA SÁNCHEZ-CAMACHO, presidenta del Grup Parlamentari del PPC "Aquest grup vol seriosament una millora del model de finançament viable, possible i realista. Però no estem d'acord amb una proposta que no pugui ser negociada i que no tingui una resposta que pugui ser assolida pel govern d'Espanya i que per tant pugui generar frustració als catalans." Iniciativa, en canvi, reclama un pacte social que fins ara, diu, ha estat impossible. JOAN HERRERA, president del Grup Parlamentari d'ICV-EUiA "És important que recaptem tots els impostos, que ho fem amb una agència tributària pròpia, però de la mateixa manera he de dir que no hem aconseguit un dels nostres principals objectius, volíem que la millora del finançament anés associada a millores en les polítiques socials." La petició de rescat de Catalunya també ha centrat bona part del debat. Esquerra la veu com una paradoxa. JOAN PUIGCERCÓS, president del Grup Parlamentari d'ERC "Té sentit demanar a l'Estat uns diners que provenen del nostre dèficit fiscal i del deute de l'Estat amb Catalunya i pagar-ne els interessos, i que a sobre el senyor Montoro entri en aquesta cambra o entri al Palau de la Generalitat decidint què es paga i què no es paga?" Les crítiques més dures al govern han estat les dels dos partits que hi han votat en contra amb conviccions totalment oposades. ALBERT RIVERA, president del Subgrup Parlamentari de C's "No se sube a hablar de la corrupción, no se sube a hablar de lo que se llevan algunos de las comisiones a cambio de concesiones, pero claro, hay que hablar de la Lofca del 2014."

La proposta global s’ha aprovat a partir del suport que ha tingut la resolució pactada pels grups de CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA i el diputat Joan Laporta, que corresponia a la major part del document. El PSC, però, s’ha abstingut en el punt relatiu a la hisenda pròpia (el punt número 4, un dels que s’han votat per separat i que és el nucli del projecte), una proposta que ha estat rebutjada pel PP. Amb tot, el suport majoritari a les dues resolucions permès donar el vistiplau a la proposta de pacte fiscal, que ara haurà de negociar-se a Madrid.

El debat s’ha dilatat durant tot el matí

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha basat la defensa del pacte fiscal en la necessitat d’un model de finançament propi i fora del règim comú de la LOFCA per sortir de la crisi. Mas ha argumentat que la relació fiscal actual amb Espanya és insostenible i que la situació econòmica ho ha fet més evident. També ha criticat el sistema actual, perquè dóna autonomia pel que fa a la despesa però no per a la gestió dels ingressos. El president ha afegit, convençut, que “Catalunya té recursos per viure molt millor del que vivim”. De fet, ha exemplificat que “amb la meitat del pacte fiscal, Catalunya tindria dèficit zero i sobrarien diners per no haver de fer ajustos”.

Artur Mas ha reconegut que el pacte fiscal que proposen no és un model fàcil d’introduir a l’Estat i que es trobarà dificultats polítiques. Per això, ha fet una crida al consens i que es mantinguin els pilars bàsics de la proposta del pacte fiscal.

La diputada del PSC Rocío Martínez-Sampere ha avançat que els socialistes votaran a favor d’una part significativa de la proposta de pacte fiscal. Els socialistes consideren que Catalunya necessita un nou model, però hi han posat condicions. D’una banda, Martínez-Sampere ha criticat que el pacte fiscal és coix perquè no inclou un pacte social. I de l’altra, recordat que la proposta del govern no està emparada ni en l’Estatut ni en la Constitució. Per tot això, ha demanat una proposta viable que “no estigui destinada a estimbar-se”. El PSC ha alertat Mas que “si el pacte social es tracta de generar frustració per aconseguir una majoria per a la independència, no compti amb nosaltres”.

El Grup Parlamentari del PPC ha presentat una alternativa al pacte fiscal. Proposa un model de finançament singular dins de la LOFCA. Alícia Sánchez-Camacho assegura que els populars defensen l’Estat de les autonomies, però amb menys empreses públiques i més competències. La presidenta del PP català ha demanat a Mas que el pacte fiscal “no comporti un xoc de trens ni frustració”.

Joan Herrera, president del Grup Parlamentari de’ICV-EUiA, ha criticat al govern que s’hagi centrat en el pacte fiscal i hagi deixat de banda el pacte social. Ha defensat donaran suport al model de finançament, però afegeix que cal una nova política distributiva i un pacte social que blindi els serveis bàsics de les polítiques d’austeritat.

ERC ha demanat la clau i la caixa dels impostos que suporta Catalunya. Joan Puigcercós proposa que l’agència tributària catalana sigui l’única institució que recapti i gestioni els tributs i que es pagui una quota en concepte dels serveis que l’Estat presta a Catalunya i la solidaritat interterritorial. Afegeix que ha de ser el govern qui fixi aquesta quantitat. Puigcercós ha plantejat al president de la Generalitat l’escenari que es podria donar si el govern de Rajoy tanca la porta al pacte fiscal i l’ha apel·lat amb “què més ens ha de passar perquè assumeixi que l’únic camí és el de la independència?”

El president de C’s, Albert Rivera, ha acusat el govern de fer “política ficció per generar frustració als ciutadans”. Rivera rebutja la proposta del govern i des de Ciutadans aposten per un model federal com el d’Alemanya.

Les primeres paraules d’Uriel Bertran han estat per lamentar que no s’hagi suspès el ple fins que s’extingeixi completament l’incendi de l’Alt Empordà, tal com va demanar SI. Bertran considera que el pacte fiscal no posarà fi al dèficit fiscal entre Espanya i Catalunya i que es limitarà al règim comú. Solidaritat Catalana per la Independència assegura que és un projecte impossible i, diuen, cal triar entre ser una comunitat intervinguda o independitzar-se.

El president del Grup Parlamentari de CiU, Oriol Pujol, ha assegurat que el dèficit fiscal ha portat Catalunya a la situació econòmica actual i a haver de recórrer probablement al fons de liquiditat.

Què proposa el pacte fiscal?

La proposta presentada pel govern català estudia establir un model de finançament propi i bilateral que es basi en els següents punts:

  1. L’Agència Tributària de Catalunya ha de gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar tots els impostos estatals que es paguen a Catalunya, excepte els que són locals.
  2. L’agència ha de tenir plena capacitat per organitzar la gestió dels impostos i ha de poder col·laborar amb l’administració tributària de l’Estat i de la resta d’estats de la Unió Europea.
  3. Perquè els punts anteriors es compleixin, la Generalitat ha de tenir capacitat normativa en matèria tributària per fer política fiscal i així assumir la responsabilitat fiscal.
  4. Es pagarà una quota de retorn a l’Estat pels serveis que presta a Catalunya i en concepte de la cooperació interterritorial. Aquesta quantitat es negociarà bilateralment cada cinc anys i tindrà un límit econòmic perquè Catalunya no perdi capacitat fiscal i un límit qualitatiu perquè els recursos es destini a l’estat del benestar.