Als anys 30 n'hi havia quatre o cinc a cada barri. Compraven a l'engròs al Born i subministraven aliments, barats i de qualitat, a unes 10.000 famílies. IVAN MIRÓ, La Ciutat Invisible "Els treballadors s'associaven en cooperatives per tal de suprimir els intermediaris comercials, mancomunar la capacitat de compra i distribuir els aliments en els seus locals." Les cooperatives de consum van néixer a mitjan segle XIX a les zones industrials i ara alguns edificis encara es mantenen dempeus. Fins que el franquisme les va ofegar, van tenir un paper clau per a la classe obrera. IVAN MIRÓ, La Ciutat Invisible "Van establir unes prestacions socials bastant importants en camps com la vellesa, les jubilacions, caixes de resistència, salut, educació, etc. És a dir, a partir del consum van fer polítiques socials autogestionades." Actualment, hi ha un ressorgiment d'aquest model. Però mentre l'any 1.900 la majoria de cooperatives eren de consum, ara s'ha invertit la tendència i guanyen pes les de treball. GUILLEM PERDRIX, president Federació Cooperatives de Treball "Hem redescobert cooperatives que han tingut un pes significatiu i molta història. I gràcies segurament a aquestes cooperatives, segurament té la força i la potència que té." A la ciutat hi ha més de 700 cooperatives de treball. Un model econòmic en què els treballadors són socis de l'empresa.
Actualment, les cooperatives de consum que hi ha a la ciutat se centren sobretot en els productes agroecològics i representen una tendència minoritària en la societat barcelonina. No era així a principis del segle XX, quan cada barri disposava de quatre o cinc grans espais per al consum de productes de qualitat i abastaven unes 10.000 famílies.
Als inicis, a mitjan segle XX, les cooperatives de consum estaven instal·lades en petits locals del barri i tenien poc impacte en el consum i el dia a dia de la societat. Però a poc a poc van obtenir importància fins que van arribar a ser clau, per exemple, en el subministrament de la rereguarda republicana durant la Guerra Civil.
Van començar sent petits projectes i es van anar convertint en entitats fortes, amb capacitat per crear xarxa cooperativa al voltant. El capital social es destinava a projectes satèl·lit de la cooperativa, que van donar fruit, per exemple, al naixement d’escoles. D’altres destinaven un 30% del capital col·lectiu a fons socials: per tal de pagar-se les jubilacions, les malalties, les viduïtats o les baixes a causa de l’atur. I també hi havia part dels diners que anaven a impulsar la cultura: en projectes com biblioteques, corals o grups de teatre de les cooperatives.
La Ciutat Invisible de Sants ha fet un treball de recerca per recuperar aquest fragment de la història, molt vinculada a la vida quotidiana i a les dones.
Llibres:
Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939). La Ciutat Invisible Edicions (2010)
Flor de maig, del cooperativisme al servei als municipis. Autors: Lluís Burillo, Marisa García, Isabel Graupera, Dolors Marín, Sílvia Martínez, Patrícia Pérez, Santi Pujol i Antonio Rosa. Diputació de Barcelona, (2007)
Cooperatives de treball i producció, ara a Barcelona
Segons les dades de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, a Barcelona hi ha 713 cooperatives de treball, la majoria a l’Eixample (20%) i Ciutat Vella (18%).
Font: Federació de Cooperatives de Treball de Barcelona
