En la sentència, el Suprem estima parcialment els recursos presentats per les defenses i la fiscalia contra la sentència de l’Audiència de Barcelona, que l’any passat va condemnar Enric Roig i Antoni Herce a sis anys de presó per malversació de cabals públics, mentre que en va absoldre Albert Vilalta, expresident dels FGC i després conseller de Medi Ambient en l’època de CiU.
Els tres expresidents dels FGC, que van dirigir successivament l’empresa pública fins a 2004, van ser processats per la contractació irregular d’un pla de pensions, d’amagat del consell d’administració de la companyia, que va permetre que una quinzena de directius cobressin un total de 2,7 milions d’euros en sobresous. D’acord amb els arguments de la fiscalia, el Suprem ha condemnat ara Roig i Herce a indemnitzar els Ferrocarrils de la Generalitat amb aquests 2,7 milions d’euros desviats.
Pel tribunal, Roig i Herce -que van cobrar del fons 178 i 46 milions de les antigues pessetes, respectivament- van fer extensiu el benefici del pla a altres directius de l’empresa “per emmascarar el seu il·legal enriquiment”, com es desprèn del fet que alguns càrrecs van percebre la seva retribució sense complir encara els requisits per fer-ho.
En la declaració en el judici, els tres processats van al·legar que el pla de pensions pretenia evitar la fuga de valuosos directius de l’empresa, en els anys previs als Jocs Olímpics, quan molts d’ells marxaven al sector privat, però l’Audiència va desmuntar aquesta versió argumentant que l'”incomprensible avantatge econòmic va arribar a comptables, gestors i fins i tot membres de l’assessoria jurídica”.
El tribunal va donar per provat que Roig i Herce van desviar els diners del pla de pensions de la seva legítima destinació, “de manera furtiva i desplegant mecanismes orientats a arribar a la discreció que permetés eludir els sistemes de control de l’empresa i aconseguir finalment la impunitat de l’apropiació”.
