Una taula de negociació i sis partits. És la foto d'unitat que el govern buscava, però més enllà d'això s'ha avançat poc en la negociació. Cada partit ha portat sota el braç la seva proposta de pacte fiscal i cada moviment pot comportar el "no" d'alguna força política. El govern treballa amb la idea de tenir la clau de la caixa, una hisenda pròpia que permeti gestionar tots els impostos des de Catalunya i que no es dilati com va passar amb l'Estatut. Fins aquí hi podria haver acord, les divergències sorgeixen en el com aconseguir-ho. Per Esquerra i Solidaritat, l'única via és sortir del règim de finançament comú, com apunta també el govern, i tenir una relació bilateral amb Madrid. Però el PPC i el PSC no volen sentir-ne parlar. No votaran una proposta que porti a la confrontació amb Madrid, la clau de la caixa ha de ser compartida. Per això cadascú ha presentat un document de mínims per acostar posicions. Un cop cada partit ha posat les seves cartes sobre la taula, ara ve el moment de la negociació. La voluntat del govern és acostar posicions i evitar que cap partit quedi fora de la proposta de pacte fiscal que s'ha de votar al Parlament abans de l'estiu.
La cimera ha acabat sense acord després de tres hores de negociació, tot i que en paraules de Josep Antoni Duran i Lleida (CiU) hi ha hagut aproximacions “significatives” especialment amb el PSC. Des de la federació nacionalista es marquen un temps limitat per arribar a l’acord: “No volem que es repeteixi el viacrucis de l’Estatut”, ha dit Duran.
El PSC no tanca la porta a sumar-se a l’acord pel pacte fiscal, tot i que ha exigit que el govern d’Artur Mas acabi amb la “política indiscriminada de retallades”. Pere Navarro, que ha presentat un document amb el qual es pot sentir còmode tothom, ha dit que no només calen més diners sinó que “cal que es gestionin millor”.
Alicia Sánchez-Camacho (PPC), ha aplaudit que el govern “hagi abandonat les posicions de confrontació i radicalitat” en l’aposta pel pacte fiscal, i ha ofert una proposta que ha qualificat de “tercera via”, que no signifiqui un canvi de model que trenqui la solidaritat amb la resta de l’Estat.
ICV-EUiA és favorable al model de pacte fiscal, però demana que els ingressos que s’aconsegueixin es destinin a polítiques socials. Joan Herrera ha demanat que a la segona cimera hi participin també els agents socioeconòmics del país. Per la seva banda, Oriol Junqueras (ERC) ha dit que segueix veient posicions contraposades, tot i que espera que Artur Mas, “sigui conseqüent amb el que ha dit fins ara” i defensi un sistema basat en un concert econòmic fora de la LOFCA.
De la resta de partits, Ciutadans (C’s) ha vaticinat el “fracàs” del pacte fiscal de Mas i ha acusat PSC i PP d’anar a remolc de les tesis del govern. Solidaritat (SI) veu el PSC com al “cavall de Troia” per diluir l’acord de màxims, i Democràcia Catalana (DC) demana a Mas que no rebaixi plantejaments a favor de la unitat.
