Tal com s’explica en el blog Transparents.org, la campanya es va presentar per primer cop el desembre de 2008, mesos abans de la creació del FROB i molt abans que els “indignats” duguessin al carrer reivindicacions similars. Els promotors de la iniciativa exigien al govern central que publiqués a Internet d’on sortien els diners de la primera injecció de recursos al sistema financer, a qui beneficiaven i quin cost tenien.

Com que no van obtenir cap resposta del Ministeri d’Economia ni del Banc d’Espanya, van impulsar una campanya d’objecció fiscal: fins que l’Estat no faci pública tota la informació referent als diners que injecta als bancs, i en quines condicions els retornaran, els objectors retindran una part de la quota de l’IRPF i la ingressaran en un compte d’una banca cívica.

El cas de Feliu Madaula

Això és el que va fer un dels promotors de la campanya, Feliu Madaula: va agafar 1.000 euros dels que havia de pagar en la declaració de la renda de 2008 i els va ingressar en una banca ètica. Alhora que advertia l’Administració tributària de les seves intencions, els reclamava la informació sobre els diners públics que ja en aquell any començaven a destinar-se als bancs.

En cap moment no ha tingut resposta, però ara li reclamen els 1.000 euros amb interessos, un 10% de recàrrec i una possible sanció del 50%. Feliu Madaula vol evitar la multa i el recàrrec traspassant els diners a la Caixa General de Dipòsits, un organisme que depèn de l’Estat però que no forma part de l’Agència Tributària. Aquesta tarda ha anat a fer el traspàs a l’Agència Tributària de Catalunya. També ha presentat un nou recurs adreçat al Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC).

La batalla legal

La nova campanya d’objecció fiscal per a la transparència en l’ajuda pública als bancs, que revifa arran del cas de Feliu Madaula i el creixement exponencial d’aquests ajuts, proposa com a alternativa no consignar els diners en una banca ètica sinó a la Caixa General de Dipòsits de l’Estat. D’aquesta manera, l’Agència Tributària podrà seguir reclamant-te el deute, però no pas els interessos.

Madaula també ha estat molts anys objector fiscal contra la despesa militar: descompta dels seus impostos la part proporcional que anirà destinada al Ministeri de Defensa. En aquest cas, la batalla legal contra l’Estat ha acabat de moment amb una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que entén que l’objecció no té res a veure amb l’evasió fiscal i, per tant, no es pot perseguir com a tal.