La crisi segueix fent estralls i a Catalunya està afectant greument els infants i adolescents, un col·lectiu vulnerable, ja que no es pot valer per si mateix econòmicament. La xifra de pobresa infantil al nostre país s’eleva fins al 23,7%, i a l’Estat espanyol arriba fins al 26,5%. Així ho conclou un estudi que ha elaborat FEDAIA, la federació que agrupa més de 80 entitats catalanes que treballen per combatre la pobresa d’infants en risc d’exlusió social.
Aquestes organitzacions han percebut en el darrer any que molts d’ells només subsisteixen amb un àpat al dia. Asseguren que no esmorzen i que van al llit sense haver sopat, fet que els perjudica el rendiment escolar. A més, no mengen regularment productes frescos com carn, pollastre o peix. De fet, ja arriben al 4,4% els nens malnutrits a Catalunya, una xifra que fa un any era del 2,9%. Altres situacions que s’han augrejat en els últims temps són el fet que un de cada quatre infants no té el material escolar corresponent, li falta vestuari adequat per a cada època de l’any o bé no pot assistir a activitats escolars com les colònies o les excursions.
A tot això, s’hi afegeix la situació familiar. Hi ha 250.000 famílies a Catalunya que actualment no tenen cap ingrés. A més, sovint, en aquests casos s’hi sumen problemes de salut mental derivats de la precarietat econòmica, fet que agreuja encara més la situació.
Algunes propostes de la FEDAIA són millorar les polítiques de transferències a les famílies perquè puguin fer front a la manutenció dels fills, reforçar les beques menjador o bé garantir l’accés a un habitatge digne. L’informe també destaca que moltes famílies s’han hagut de reallotjar en habitacions perquè no poden pagar el lloguer d’un pis.
Les xifres a Espanya i a Europa
La federació assenyala que les xifres de pobresa infantil a Catalunya i a Espanya sempre han estat força altes en comparació amb els països de la Unió Europea. De fet, l’informe apunta que només Romania i Bulgària presenten xifres superiors. També recorda que en època de bonança econòmica no hi va haver prou inversió en polítiques d’infància i família per atacar aquest fenomen. Contraposa la xifra que va invertir el Govern espanyol l’any 2008, un 0,7% del PIB, davant el 5,1% de Dinamarca, un país amb índexs baixos de pobresa infantil.
