Minuts previs al partit nervis a Sant Adrià, nervis a Badalona. L'entrenador blanc-i-blau ho té clar. El Barça 1 punt per sobre l'Espanyol. Abans del parit, amb dos empats els blaugrana guanyarien la Lliga. xiulet. Els d'Òscar Garcia ataquen, els de Poyatos també. El Barça de moment campió amb el resultat però la cosa canvia. Kilian avança l'Espanyol juvenil i gira la truita. L'Espanyol suma tres punts i avança el Barça, que està obligat a guanyar el partit. Els blaugrana, de moment, no tenen pressa, però tampoc no tenen sort al camp del Badalona. L'Espanyol de moment fa els deures, el Barça depèn d'ell mateix però necessita marcar. Passen coses, dos camps. L'Espanyol sentencia el partit amb el gol del pitxitxi Rufo, però la truita torna a girar a Badalona a la vegada. Penal a favor dels blaugrana i Nando Quesada marca el 0 a 1. El Barça guanya i el títol és seu, si acaba així. La victòria perica de moment estèril. Increïble però cert, la truita torna a girar. Els aficionats blanc-i-blaus ho segueixen pel twiter. El Badalona empata amb un gol de Garrido que torna a fer campió l'Espanyol. Li canten el resultat a l'entrenador perico, nervis a la banqueta, s'acosta el final dels dos partits amb desenllaç incert. Kilian fa el 3 a 0 contra la Damm. Victòria contundent i final del partit a Sant Adrià, però la pel·lícula continua a Badalona. El Barça abocat a l'atac, oportunitats, pals, temps de descompte buscant el gol a la desesperada. A l'altra banda, mòbils que perden la cobertura, nervis i de cop... final del partit... Doncs no era el final. Els nervis ceguen i encara queda partit. El Barça ataca, l'Espanyol es mossega les ungles després de celebrar el títol abans d'hora... però al final.... final feliç blanc-i-blau, que després de perdre el liderat en la penúltima jornada acaben guanyant una Lliga sorprenent. A Badalona, cares llargues d'un Barça que s'ha deixat la pell al camp, però que malgrat que depenia d'ell mateix no ha pogut revalidar el títol. A Sant Adrià n'hi ha que ploren, n'hi ha que ballen, n'hi ha que salten i n'hi ha que es dutxen. Passa a gairebé totes les celebracions. Sinó que li expliquin al francès de la gorra vermella. És Thievy, jugador de l'Espanyol B i a vegades del primer equip que marxava cap a Vilafranca a jugar amb el seu equip. I ha acabat dutxat abans d'hora...
