A l’hospital s’hi sumava la Casa de la Convalescència, on els malalts es recuperaven abans de tornar a casa, i el Col·legi de Cirurgia, ubicat en un edifici neoclàssic que dóna al carrer del Carme. Des de fa dècades, però, aquesta construcció és la seu de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, on molts barcelonins no saben que es conserva un amfiteatre anatòmic del segle XVIII.
El seu element central és la taula de marbre on es col·locaven el cadàver o les peces anatòmiques i on es realitzaven les disseccions. A tocar, se situava l’encarregat de fer aquesta operació mentre els estudiants o bé s’asseien a l’amfiteatre i observaven l’acció des de lluny, o bé s’acostaven per conèixer de prop les estructures del cos humà: les vísceres, l’abdomen, el tòrax i, sobretot, les extremitats, ja que molts dels cirurgians que es formaven aquí eren militars que havien de practicar moltes amputacions.
El col·legi va néixer al segle XVIII, quan la professió de cirurgià i la de metge estaven diferenciades: els metges tenien més nivell universitari i sabien llatí però no feien la feina manual de curar, una tasca que era responsabilitat dels cirurgians. Per últim, hi havia els apotecaris, a qui els metges recorrien quan havien de receptar un medicament. Un personatge destacat de la història de la cirurgia al nostre país és Pere Virgili. Era cirurgià militar en un moment en què aquests professionals no eren doctors. A Cadis va crear el Col·legi de Cirurgians per a la Marina i a Barcelona, per a l’exèrcit.
