TERESA PÀMIES, escriptora "Escriure no és posar-se davant d'un paper. Cal pensar primer. Jo primer penso les meves obres. A l'autobús, als parcs... i llavors, escric." D'aquesta manera s'inspirava Teresa Pàmies per traçar la seva prosa plana, propera a la realitat, sovint marcada d'un to clarament col·loquial. L'escriptora, nascuda a Balaguer, va començar a escriure fruit dels seus compromisos polítics al PSUC. Els seus ideals comunistes la van obligar a abandonar Barcelona el 26 de gener de 1939, el dia que el bàndol nacional va aconseguir entrar a la ciutat. "Me'n recordo perfectament, d'aquell dia. Era una dia de sol i vaig veure les baionetes brillar mentre baixaven." Pàmies va viure a l'exili 32 anys. Durant tot aquest temps va passar per França, Cuba, la República Dominicana, Mèxic, on va estudiar periodisme, i Praga. Es va casar amb Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC, amb qui va tenir tres fills. De tornada a Catalunya, ja l'any 1971 es va abocar a la literatura. De la seva ploma en van sorgir obres reconegudes com 'Testament a Praga', 'Quan érem capitans', 'Jardí enfonsa't o 'La filla del Gudari'. La seva trajectòria literària ha estat àmpliament premiada. Va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Comunista de convicció, es va mostrar crítica amb el paper dels polítics contemporanis. Tant de dretes, com d'esquerres. "Calen programes amb solucions a problemes reals i cal gent disposada a tirar endavant aquests programes. Això és el que li falta a l'esquerra actual."

En la seva faceta com a escriptora, Pàmies havia publicat novel·les, dietaris, narrativa i reportatges. També va destacar pel seu activisme polític, com a secretaria femenina de la JSUC. Durant el període de la Guerra Civil havia participat a diversos mítings. El 1939 marxa a l’exili que la porta a França, Cuba, República Dominicana, Mèxic i Praga. Retorna a Catalunya el 1971.

Era Creu de Sant Jordi de la Generalitat (1984), Medalla d’Or al mèrit artístic de l’Ajuntament (2000) i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2001)

Teresa Pàmies havia participat en el programa ‘Ciutadans en temps de guerra’, de BTV, per explicar les seves experiències com a dirigent juvenil del PSUC. Pàmies era la companya del dirigent comunista Gregorio López Raimundo i mare de l’escriptor Sergi Pàmies.