A Barcelona n'hi ha desenes... Són espais per a la creació artística: engendrar una novel·la, muntar una performance, o crear un nou disseny. La Maria prepara un solo de dansa a l'Artantic, una nau multidisciplinar que li ha cedit gratuïtament durant tres mesos l'Antic Teatre, on al maig estrenarà l'obra. Ha estat en diverses residències i critica la manca de suport a Catalunya. MARIA MONTSENY, creadora independent "Entenem que la residència és un ajut. Un espai que rep unes subvencions. Caldria més suport econòmic." La directora de l'Antic Teatre no veu amb bons ulls que alguns centres facin pagar lloguer i reivindica aquest espai privat com una plataforma de difusió de l'art emergent. SEMOLINIKA TOMIC, fundadora i directora "El concepte de residència s'està distorsionant. No tenim al país uns espais de residència, teatres amb una programació regular." Un altre model és la Nau Ivanow: és un dels vuit equipaments públics de la ciutat. El lloguer costa 225 € al mes i una de les claus de l'èxit és l'intercanvi artístic. ANNA RIBERA, vestuari teatral Singer Mornings "És com una xarxa. Tens diferents disciplines del món de l'espectacle i vas coneixent. Ara coneixes un actor, que està fent un espectacle. Després vas a veure un espectacle i penses: 'ostres, aquesta companyia ens ha agradat molt'. Estàs sempre en contacte amb gent que està en el mateix món que tu en diverses disciplines." DAVID MARÍN, coordinador de la Nau Ivanow "La gent que es dedica a la creació no té un pressupost elevat, ni en èpoques de bonança ni en èpoques de crisi." MARIA MONTSENY, creadora independent "És un món en què els diners no existeixen. Jo no pago per crear. Però tampoc no cobro quasibé." Els responsables de la Nau Ivanow temen que aquest 2012 les subvencions es puguin retallar un 3%, però l'equilibri entre el finançament públic i els fons propis, fan que aquesta reducció els afecti poc. Una sort que no tindran altres espais, que depenen en major mesura de les subvencions.
Tot i que sembla una tradició recent, l’origen de les residències es remunta a 1900, quan els mecenes amants de l’art oferien estudis als artistes. Anys després, artistes i escriptors alemanys, com Rilke, es van començar a reunir a la colònia de Worspwede, on ara hi ha una de les residències d’art més prestigioses. A l’actualitat, les residències sorgeixen com a resposta a la manca d’espais d’assaig i per tal de facilitar la distribució de l’art emergent.
Una guia
A Barcelona, l’Ajuntament ha aplegat les diverses residències municipals en les anomenades fàbriques de creació. El web Transartists ofereix una mapa detallat de les residències d’artistes que hi ha a Europa i la xarxa Res Artis agrupa residències i programes arreu del món.
