A tres-quarts de deu de la nit, el creuer de la Regia Marina Eugenio di Savoia es va situar a la costa del Poblenou i va disparar 24 obusos cap a la zona límit entre Gràcia i l’Eixample. L’objectiu era la fàbrica de motors d’aviació Elizalde, situada a la confluència del passeig de Sant Joan i els carrers de Còrsega i Rosselló.
Els obusos van causar enormes desperfectes a la zona propera a la fàbrica i van causar inicialment 16 morts i 20 ferits. Més tard dos dels ferits van morir. La consternació pel bombardeig va ser tremenda a Barcelona, perquè era el primer cop que la capital catalana patia els efectes directes de la guerra, tot i ser a més de 300 quilòmetres de la línia de front.
La Conselleria de Defensa de la Generalitat va iniciar una investigació per determinar la procedència de l’atac naval. A través de les inscripcions als obusos se’n va conèixer la procedència, ja que havien estat fabricats a Gènova, el 1935. Pel nombre d’obusos, es va acabar determinant que el Savoia era el més que probable atacant. El dia 14 es produeix un atac semblant sobre la ciutat de València, que causa 14 morts i 60 ferits.
La llegenda del Canarias
El del 13 de febrer de 1937 no va ser el primer bombardeig naval a la ciutat. El primer el va efectuar el creuer rebel Canarias, el 10 de novembre de 1936, però va passar gairebé inadvertit. El vaixell, capturat pels franquistes a les drassanes del Ferrol, havia estat enviat al Mediterrani per tal de desbloquejar el pas de l’estret de Gibraltar. Els barcelonins temien aquest vaixell, ja que el 30 d’octubre de 1936 havia canonejat la badia de Roses. Els comentaris sobre el seu potencial es van escampar per tota la zona lleial a la República.
Entre el 13 de febrer de 1937 i el 25 de gener de 1939, Barcelona va rebre atacs aeris i navals que van provocar uns 2.750 morts, més de 7.000 ferits i 1.800 edificis civils afectats. Barcelona va ser la primera ciutat europea de més d’un milió d’habitants que va ser bombardejada.
