Toni Bové fa 30 anys que és el fisioterapeuta del Barça Regal. Un incansable treballador que fa tot just un mes va rebre la medalla Pierre de Coubertain per la seva contribució al moviment olímpic. Ens explica com es viu el bàsquet darrere l'ombra dels jugadors.
Transcripció del vídeo
TONI BOVÉ, fisoterapeuta del Barça Regal
"Bàsicament això és un col·lectiu que estem sempre en segona o tercera línia, que jo l'anomeno 'els palanganers'. Som els metges, els fisoterapeutes, els preparadors físics, els 'utillers'..."
"Som poc valorats, hi ha una cosa fonamental que és que som a un racó de la banqueta, o sigui que això ja t'ho diu tot."
"Fa 38 anys que sóc dintre del món del bàsquet com a fisoterapeuta, 30 aquí al Barça. Jo recordo que quan vaig començar en aquest món, en un equip n'erem quatre. Hi havia els dos entrenadors, el delegat i jo."
"Sí que som nosaltres una mica l'esponja o els protectors o els psicòlegs d'ells. Hi ha d'haver una persona amb qui ells es confessin o hi creguin."
"Els tens a la camilla, et tenen confiança, se't confessen, t'expliquen coses i aleshores tu saps actuar."
"Jo normalment, abans d'entrenar tinc una hora de feina més o menys. És fer els massatges, els tractaments que s'han de fer i els enbenatges. És una hora de feina. Quan es comença l'entrenament o un partit la meva feina és estar preparat esperant que passi alguna cosa i atendre els jugadors amb les seves necessitats. Quines són les necessitats de la banqueta, donar-los aigua, donar-los les tovalloles perquè s'eixuguin... Però quan fallen una cistella i vénen emprenyats a la banqueta, no els donis la tovallola perquè te la tiraran pel cap. Però quan s'asseuen a la banqueta ja els has de dir que s'animin i que no passa res."
