Per la impossibilitat de pagar una hipoteca o fins i tot un lloguer, cada cop són més les persones que opten per llogar només una habitació. A Barcelona hi ha gent de totes les edats compartint habitatge, des de pisos d'estudiants fins a parelles o solters que als 30 o 40 segueixen en un pis compartit.
De vegades és un divorci el que porta algú a viure en una habitació de lloguer. No és una situació òptima per a qui té fills menors, en tingui o no la custòdia, però d’entrada és l’única sortida per als que no poden pagar més. Per a moltes parelles separades, la solució per disposar de més recursos seria vendre l’habitatge on havien conviscut, però la situació del mercat immobiliari tampoc no hi ajuda.
També hi ha gent gran que busca la companyia de joves inquilins, no només per guanyar uns diners amb les habitacions que té lliures sinó per deixar de viure sols. N’hi ha que s’atreveixen a llogar l’habitació pel seu compte, però si el que busquen no és pas el rendiment econòmic, poden apuntar-se al programa Viure i Conviure. Aquest projecte de l’Obra Social de Catalunya Caixa, que fa 15 anys que funciona, emparella, amb l’assessorament de psicòlegs, persones grans i estudiants que busquen allotjament. Abans aquesta fundació hi aportava a més 100 euros al mes, ara ha deixat de fer-ho i aquesta és la quantitat que els joves acostumen a donar a la persona gran que els acull per tal de contribuir a les despeses del pis.
Al marge de la llei o d’Hisenda
Llogar i rellogar habitacions és perfectament legal sempre que hi hagi un contracte pel mig i es declarin els ingressos a Hisenda, cosa que no és gaire habitual, segons expliquen els llogaters. Hi ha molts pisos compartits en què només un dels inquilins figura en el contracte de lloguer amb el propietari. L’inconvenient d’aquesta situació és que només el titular del contracte de lloguer del pis podria desgravar-lo com a despesa. Però també hi ha molts propietaris que, sense viure en el pis, opten per llogar-ne les habitacions una a una. La suma de tot el que ingressen supera el que en treurien d’un lloguer normal i, a més, no ho declaren.
Pel que fa als llogaters que relloguen alguna de les habitacions, el que necessiten és l’autorització per escrit del propietari del pis. Aquest consentiment es pot expressar directament en el contracte de lloguer, tot i que els propietaris sempre prefereixen negociar directament les condicions de cada persona que s’instal·la al seu habitatge.
Transcripció del vídeo
El Marc és de Canet, la Laura, de Mallorca, i l'Eider, de Vitòria. Tots tres estudien a Barcelona. Per a ells compartir habitatge és una experiència enriquidora en tots els sentits.
LAURA GIL
"Viure sol és molt car, si comparteixes estàs amb amics i és molt més rendible."
EIDER IBIRUKU
"Yo sola no me gustaría vivir, tampoco. Te aburres."
En la majoria d'habitatges compartits a la ciutat de Barcelona hi viuen joves universitaris, tot i que amb la crisi econòmica són menys les famílies que paguen allotjament als fills estudiants.
CHRISTIAN PALAU, director de Fotocasa.es
"T'emanciparàs una mica més tard, estudies des de casa i agafes el tren cada dia, en comptes que jo et pagui el pis a la ciutat i puguis estar al costat de la universitat. Tots estem estrenyent-nos una mica el cinturó."
Fa tres anys que portals immobiliaris com Idealista o Fotocasa van incorporar l'opció de compartir pis, al costat de la de comprar o llogar l'habitatge sencer. En cadascun d'aquests webs hi ha més de 3.000 anuncis d'habitacions per llogar a Barcelona. El volum de gent que busca habitació es manté estable perquè, mentre es redueix el nombre de pisos d'estudiants, cada cop hi ha més persones que segueixen compartint pis després dels 30.
CHRISTIAN PALAU, director de Fotocasa.es
"Se'ns està obrint un nou perfil, a causa de a la situació econòmica, d'un perfil d'edat mitjana, inclús gent que abans potser es llogava per a un sol un pis perquè estava treballant tota la setmana fora de casa, i ara el que fa és compartir habitació per reduir despeses."
El preu mitjà del que es demana per una habitació són 347 euros, mentre que llogar un pis de 75 metres quadrats a Barcelona en costa uns 900. Per això hi ha fins i tot parelles que busquen habitació en un pis compartit.
A d'altres, no els queda cap més remei que llogar una habitació de casa seva per poder pagar-ne la hipoteca. El José Antonio i l'Esther no tenen feina i volen sumar algun ingrés llogant aquesta habitació del seu pis a la Prosperitat.
JOSÉ ANTONIO LÓPEZ
"Por lo menos, ya, si te viene un gasto, pues ya tienes ese dinerillo que... Yo tengo el paro, con el que vamos tirando, pero el paro ya sabemos que tiene un límite."
Obrir el pis a terceres persones és un pas difícil quan s'està acostumat a viure en parella.
ESTHER MOHEDANO
"Nos da miedo que la otra persona también sea reservada... Lo que no queremos es problemas. Eso lo tengo muy claro, que si hay algún problema es mi casa y la voy a proteger."
Tampoc no és fàcil tornar a viure en un pis compartit després d'un divorci. El Demetrio i cada cop més pares separats viuen en una habitació de lloguer.
DEMETRIO VEGA
"A mí me gustaría estar en un piso solo y poder estar con mis dos hijos, y poder jugar con ellos. Porque, claro, en un piso compartido, no puedes porque cuando el niño se mueve, pues igual hay otra persona en la cocina o en el lavabo... Tiene que estar en la habitación, no se puede mover como en casa."
Per a molts, l'esforç per emancipar-se continua amb 40 o 50 anys. En canvi, hi ha gent més gran que es queda sola i busca la companyia d'algú jove amb qui compartir casa seva. És el cas de la Dolores, que acull l'Arantxa al seu pis de Collblanc, no pas per guanyar diners amb les habitacions que té lliures, sinó més aviat perquè...
DOLORES POMARIEGA
"Se te cae la casa encima, esa es la verdad. Y por si pasa cualquier cosa, pues tienes a alguien que te pueda en un momento llamar a la ambulancia o lo que sea. Me ayuda con los platos al mediodía y a la noche, comemos juntas, vemos la televisión, salimos por la tarde de paseo..."
L'Arantxa és d'Osca i estudia a la Universitat de Barcelona. Va conèxier la Dolores mitjançant el programa Viure i Conviure, de l'Obra Social de Catalunya Caixa, que el curs passat va formar 150 d'aquestes parelles de convivència a tota l'àrea metropolitana de Barcelona. Abans, l'Arantxa vivia en un pis d'estudiants. Ara, a banda d'estalviar-se el preu de l'habitació (aquí només paga els consums del pis), creu que li ha anat bé aquest canvi de vida.
ARANTXA RAMÍREZ
"Tienes más tiempo para estudiar, o al menos estudias más: comes y cenas siempre a la misma hora, te vas a dormir más pronto..."
Compartir pis, amb una persona gran o amb altres estudiants, continua sent l'opció més econòmica per als joves que volen independitzar-se. Però llogar una habitació en un pis compartit també és cada cop més comú a la nostra ciutat entre persones de 30, 40, 50 i també de més de 60 anys.
