Per accedir directament a un lloc web, en teclegem el nom de domini al navegador . Nosaltres ho fem d'esquerra a dreta, però en realitat els dominis es construeixen de dreta a esquerra. Això vol dir que els propietaris del .cat o del .com són qui concedeixen els noms que van abans del punt. I que si nosaltres tenim un domini, també podem crear-ne subdominis. Actualment hi ha 22 dominis genèrics, com el .net, el .org o el .edu, i més de 200 de país, que són els que tenen dues lletres. El que s'ha obert avui és el termini perquè 1.000 empreses, institucions o comunitats d'arreu del món puguin demanar la seva pròpia terminació, sense cap extensió al darrere. JULIO PEREIRA, director comercial de Nominalia "L'objectiu de l'ICANN és que hi hagi més competència, més moviment econòmic. Seran més extensions, però les regles del joc han canviat. El potencial està a les teves mans, o a les mans del client." La ICANN és l'organització internacional sense afany de lucre que regula el funcionament dels dominis d'Internet. Qui vulgui disposar d'un domini de primer nivell, ha de presentar una sol·licitud que, d'entrada, costa 144.000 euros i, després, una quota de manteniment de prop de 20.000 euros a l'any. Disposar d'una terminació a Internet és una inversió, però et permet fixar el preu i les normes de funcionament de totes les adreces amb la teva extensió. JULIO PEREIRA, director comercial de Nominalia "Estem parlant d'empreses molt bèsties, molt grans, però que poden veure'n els beneficis, perquè ja es gasten això en publicitat i comunicació." A més d'empreses, ciutats com Londres o Nova York han anunciat la voluntat de comptar amb els seus propis dominis. L'Ajuntament de Barcelona, que anys enrere havia anunciat la intenció de demanar el .bcn, ara mateix ho està estudiant.
Ja hi ha companyies interessades a registrar dominis primaris com “.gay”, “.africa”, “.canon”, “.pad” o “.phone”. Però no tothom podrà tenir una adreça amb el seu nom “després del punt”. La sol·licitud a la ICANN, que és l’organització mundial que controla els noms de domini, costa 185.000 dòlars. El termini per presentar-la és de tres mesos, fins al proper 12 d’abril. Llavors es donaran a conèixer totes les terminacions que s’han demanat, per comprovar que no usurpen el nom o la marca de tercers. Si hi ha més d’una candidatura per a la mateixa extensió, aquesta se subhastarà. Per tant, l’oferta de dominis de primer nivell està limitada “de facto” a institucions i grans corporacions, que a més hauran de passar una auditoria per acreditar la bona reputació en àmbits com el dels negocis.
Dominis “.bcn”
Les empreses no són, però, les úniques candidates a disposar de dominis amb la seva pròpia terminació. Ciutats com Londres o Nova York ja han anunciat la voluntat de comptar amb extensions com “.london” o “.nyc”. L’Ajuntament de Barcelona també va anunciar tres anys enrere que demanaria dominis “.bcn” per impulsar nous projectes d’Internet i també la marca de la ciutat. El nou govern municipal està estudiant si presenta la candidatura perquè el “.bcn” arribi a ser una realitat.
La revolució dels dominis
Obrir l’assignació de dominis de primer nivell ha estat un procés llarg de reflexió i debats al si de la Corporació d’Internet per a l’Assignació de Noms de Domini (ICANN), l’organització mundial que el 1998 va assumir la responsabilitat de controlar els dominis (abans depenien d’una agència dels Estats Units). Des de llavors, els “.com”, “.net” i “.org” -els primers que es van comercialitzar- s’han anat ampliant fins als 22 genèrics actuals i els més de 200 de país.
Els dominis de país són els que tenen dues lletres, com el “.es”. Els nous dominis globals tindran almenys tres caràcters si són llatins, però també es podran formar amb dos caràcters asiàtics, d’idiomes com el xinès en què cada caràcter equival a una paraula.
