L'Agustí és un dels 300 socis que actualment té l'Associació de Pessebristes de Barcelona, la més antiga de tot l'Estat. És un apassionat del món dels pessebres i assegura que li hagués agradat guanyar-se la vida fent-ne. Va fer el seu primer pessebre quan tenia 12 anys i des de llavors, i ara ja està jubilat, no ha parat.
Transcripció del vídeo
AGUSTÍ TÉRMENS, pessebrista
"El meu nom és Agustí Térmens, sóc pessebrista des de 1948, o sigui, jo tenia 12 anyets quan vaig començar a fer el meu primer diorama. Suposo que el mig culpable és el meu pare, que em va posar ja la llaminadura a la boca i el meu cosí me la va perfeccionar. Ser pessebrista, per mi, és una filosofia de la vida, és una forma d'enfocar-ho. Hi intervé l'art, hi intervé l'escultura, hi intervé la pintura, sense ser ni pintors professionals, ni escultors professionals, fem un conjunt de totes aquestes coses per poder-les plasmar en un diorama de pessebre. Primer és imaginar-se'ls, i a més a més, se'n fa una maqueta en cartró ploma, se'n fa una maqueta en petit i després es fa el pessebre.
Després el que fem és una distribució en planta, perquè, és clar, el pessebre té un espai i en aquell espai et pots imaginar moltes coses, però potser després aquell espai no ho permet. A mi m'hauria agradat viure de pessebres i de 'hobbie' tenir el treball que feia, però ha estat a l'inrevés. Per guanyar-me la vida he hagut de treballar i ara que estic jubilat gaudeixo com un cossac fent pessebres totes les hores que puc. La que paga els plats trencats és la meva muller. De totes maneres, he de dir que jo quan ja festejàvem, al començament, ja li vaig dir: 'alerta!, que jo sóc pessebrista per davant de tot, eh!, rumia-t'ho que encara hi ets a temps'. "
