Al primer pis de l’edifici es trobaven les dependències de la família Foix. De la decoració original encara se’n conserven alguns elements a dia d’avui, com una gran làmpada, els sostres pintats o una capella per a la Mare de Déu del Roser, patrona de Sarrià, a qui, tradicionalment, les treballadores de la pastisseria posaven espelmes.
Una imatge de J. V. Foix també és present en aquestes estances que el van veure créixer. Segons explica Jordi Madern, responsable actual de la pastisseria i nét de l’oncle del poeta, de petit no tenia una especial habilitat amb les postres i alguna vegada havia fet enfadar el seu pare després d’haver-li caigut alguna safata de melindros en treure-la del forn.
De totes maneres i malgrat la seva activitat en l’àmbit literari, J. V. Foix va estar sempre lligat al negoci familiar. Ajudava els diumenges i les diades assenyalades en què augmentava la feina i com recorda Madern, fins als 75 o 80 anys li agradava baixar a l’obrador per guarnir personalment les mones.
Actualment a l’obrador hi treballen una quinzena de persones dividides en dos torns entre les sis del matí i les set de la tarda. El personal, que antigament vivia al mateix edifici, està especialitzat. Així, hi ha qui s’encarrega dels bombons, de fer els acabats, d’elaborar el pa… Per Nadal l’activitat s’intensifica amb la producció d’especialitats com el panetonne, unes postres molt delicades fetes amb poca farina però molta quantitat d’ous i mantega. És per això que en sortir del forn s’han de posar cap per avall, perquè aquestes matèries que han quedat al fons es reparteixin uniformement.
Els torrons són un altre dels productes estrella per aquestes dates. Un dels més populars és el de crema creamada, que s’elabora amb ous, ametlles, sucre, nata, llimona i canyella. Una vegada la massa ha emulsionat, es deixa reposant un dia sencer dins d’un calaix abans de tallar i cremar.
