L'últim Consell Executiu de l'any ha aprovat el Projecte de llei de consultes populars no referendàries. La norma desplegarà l'article 122 de l'Estatut, que atorga a la Generalitat la competència de convocar consultes populars. Aquest tipus de consultes es diferencia del referèndum perquè no necessiten permís del govern de l'Estat.
El projecte presentat pel govern té l’objectiu de convocar consultes per conèixer l’opinió dels ciutadans mitjançant el vot lliure, directe i secret sobre qualsevol aspecte de la vida pública. D’aquesta manera, el govern català vol reforçar l’autogovern i afavorir la participació per apropar l’Administració a la població. El projecte de llei s’empara en el marc jurídic que va establir el Tribunal Constitucional, que no va modificar l’article 122 de l’Estatut en la sentència del 28 de juny de 2010.
Convocatòria de consultes populars
El projecte de llei preveu que es puguin covocar consultes populars tant en l’àmit municipal com a tot Catalunya. En el primer cas, l’alcalde o el president de l’entitat local serà l’encarregat de convocar la consulta. En el segon cas, és competència del president de la Generalitat. La iniciativa també pot sorgir d’una comissió promotora que acrediti un nombre mínim de signatures. Perquè es convoqui una consulta a tot Catalunya, caldrà presentar 50.000 firmes. Si és en un àmbit municipal, el nombre de signatures necessàries dependrà del nombre d’habitants (entre un 20% i un 5% de la població).
Cens de les consultes populars
Els majors de 18 anys podran votar en aquestes consultes. Hauran de tenir la nacionalitat espanyola, ser ciutadans de la Unió Europea o d’Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa i estar empadronats en algun municipi de Catalunya. El projecte de llei preveu utilitzar el padró municipal com a base del cens d’aquestes consultes, d’aquesta manera es diferencia dels referèndums, que utilitzen el cens oficial. El projecte de llei permet la votació presencial, per correu i amb mitjans electrònics.
