El terrat del número 259 del carrer Gran de Sant Andreu s'ha convertit, aquest matí, en escenari i pati de butaques. El guitarrista, músic i productor Emili Baleriola ha estat el primer a tocar en la quarta edició del Festival de Músiques des d'un Balcó i ha presentat el darrer treball, 'Jazz Rock Trio'.
L’àlbum comprèn tant temes propis com clàssics versionats pel músic, que fa 40 anys de carrera. El seu estil, tan eclèctic com sempre, combina jazz, blues, rock, latin i fusió. Va entusiasmar-se per la música en viu als sis anys i al set va decidir que volia ser guitarrista. Les sis cordes l’han acompanyat fins ara i assegura que no sentiria còmode amb cap altre instrument. Entre els seus referents hi ha B. B. King, Eric Clapton i Jimmy Hendrix.
És una sensació totalment diferent. A part de tocar en un terrat, en què omples l'espai de so, que se't va escapant, després veure, a més de la gent que estava aquí al terrat, la gent que sortia als balcons i encara m'imagino que molts, des del llit, sense aixecar-se, ja sentien la música. I això dóna un bon rotllo fantàstic, que està molt bé. A diferència dels altres treballs que he fet, he optat per la senzillesa màxima. Treballar a trio no és nou per a mi, però no havia treballat mai temes fets per mi a trio. I, a part d'això, és la sonoritat de la guitarra rockera interpretant estàndards de jazz, una cosa que feia temps que em captivava. He anat experimentant amb tots els tipus de música que se m'han posat al davant i aquest és, hores d'ara, el meu modus operandi. M'agrada aprofundir en tots els tipus de música i, a més a més, quan faig la meva música, barrejar-los. Per això faig el que es diu estil de fusió. Quan veus la primera actuació, si això és "lo" teu, ho saps de seguida, i crec que un any després vaig veure el primer guitarrista i llavors em vaig dir "aquest és el meu instrument". Imagina't, als set anys vaig decidir que volia ser músic i guitarrista. Sempre recordaré que el primer guitarrista que em va impressionar va ser B. B. King. Blues. B. B. King va ser el mestre de com amb una sola nota pots fer parlar la guitarra. És l'antítesi de la tècnica: en lloc de dir quantes notes puc fer per segon, ell es diu quants segons puc estar amb la mateixa nota. És brutal!
