Una Barcelona més violenta que la Chicago dels anys 20 d'Al Capone, amb pistolers i assassinats a l'ordre del dia. Així era la Barcelona de meitat del segle XX, un escenari que ha inspirat l'última novel·la policíaca d'Andreu Martín, 'Cabaret Pompeia'.
Transcripció del vídeo
Sota aquesta gorra d'obrer, molt a l'estil dels anys vint, es protegeix del fred Andreu Martín. El seu darrer treball, 'Cabaret Pompeia', és un retrat de la Barcelona de meitats del segle XX. La Barcelona de les pistoles, de la violència quotidiana i que va marcar tota una generació. Les morts de l'advocat Francesc Layret o la del sindicalista El noi del sucre, a mans de la patronal catalana, són algunes de les històries que recull la novel·la i un dels capítols més foscos de la història de la ciutat.
L'actual sala Bagdad va ser l'antic Cabaret Pompeia, que serveix de punt partida a la novel·la. Un local històric que encara conserva un bocí de l'antiga muralla medieval. En aquest modest music-hall treballava un oncle de l'autor l'any 1920. El 12 de novembre una bomba va fer saltar el Pompeia pels aires i va matar sis persones.
Martín troba paral·lelismes entre aquella Barcelona i l'actual. Sobretot pel que fa a la desafecció política. Hi ha un aspecte que les diferencia. Locals com la Tranquil·litat, de l'avinguda del Paral·lel, ja no existeixen. Allà es podia comprar, amb tota tranquil·litat, pistoles o un cartutx de dinamita.
