No són els Oscar, ni pretenen ser-ho. Els Butaca de teatre compten amb 17 anys de recorregut. Els atorga el públic a través de les votacions. Això, segons els actors, els dota de cert valor afegit. ANNA LIZARAN, actriu "Si després et reconeixen la feina d'una manera pública, mai millor dit, és fantàstic." I, precisament, Anna Lizaran, guanyadora ahir del guardó a la millor actriu, és assídua a rebre el reconeixement del públic. "La setena, el número màgic." Ha estat premiada pel seu paper de gran matriarca a 'Agost', una de les obres guanyadores de la nit amb dos premis més: el de millor muntatge i el de millor escenografia. I un altre que va tornar a casa carregat va ser Julio Manrique. Dues estatuetes per l'obra 'Coses que dèiem avui'. Una com a millor director i l'altra com a millor muntatge de petit format. A la segona, se li va acabar la imaginació. "Gràcies! Ostres i ara què dic!" Curiosament, l'aplaudiment més llarg de la nit se'l va endur algú de fora els escenaris. Ros Ribas, fotògraf d'escena, va rebre un guardó pels 30 anys que fa que documenta imatges com aquestes.

‘Agost’ dirigida per Sergi Belbel, ha recollit tres dels sis premis als quals optava, com a millor muntatge, millor actriu per a Anna Lizaran, i millor escenografia. ‘Coses que dèiem avui’, del dramaturg Neil LaBute també s’ha endut tres Butaques, com a millor muntatge de petit format, millor direcció a càrrec de Julio Manrique, i millor actor de repartiment per a Oriol Guinart.