El 1970 va guanyar el premi Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen. La segona novel·la, El temps de les cireres, va endur-se el premi Sant Jordi de 1976. El 1977 va publicar un llibre documental rigorós sobre ‘Els catalans als camps nazis’, que aporta dades inèdites sobre l’Holocaust i que va rebre el premi de la Crítica Serra d’Or (1978). L’hora violeta (1980) és la novel·la que culmina el seu posicionament feminista. La darrera de les seves publicacions és Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991), en la qual l’autora confegeix una poètica personal a tall de testament literari. El 1991 va morir a Barcelona víctima d’un càncer.
Vint anys després de la seva mort aquest dijous es reten diversos homenatges a l’autora, un d’ells a través de les xarxes socials.
