Lluís Bonet i Armengol va néixer a Barcelona l'any 1931 i va ser ordenat sacerdot l'any 1958. És arxiprest i rector de la Sagrada Família des de 1993 i promotor de la causa de beatificació d'Antoni Gaudí i Cornet iniciada l'any 2000.
És fill de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí (1893-1993), que fou deixeble de Gaudí, i germà de Jordi Bonet i Armengol (1925-), arquitecte que dirigeix des de 1985 les obres del temple de la Sagrada Família. Mossèn Bonet coneix els parroquians de tota la vida i acull les comunitats d’altres procedències que s’hi apropen. La tasca que fa és una continuïtat dels rectors que l’han precedit en aquesta responsabilitat.
Transcripció del vídeo
LLUÍS BONET, rector de la cripta de la Sagrada Família
"Som aquí a la cripta. Em presento com Lluís Bonet i Armengol, que sóc el rector d'aquesta parròquia des de fa 18 anys. Fa ja 53 anys que sóc capellà. De manera que ja sóc vellet, tinc 80 anys. Jo, aquí, em vaig trobar que succeïa mossèn Joan Pallissa, que va ser rector 18 anys. Abans hi havia hagut Mossèn Joan Clerc, el 1955 va ser rector aquí, i jo he continuat la tasca dels altres. Aquesta cripta té un aire que és, diguem-ne, t'abraça. Des de l'altar abraces el poble, eh? Jo me les miro, les persones, perquè són els sants. I a mi m'agrada trobar-me amb les persones i saludar-les i veure-les, etc.
Sempre hi ha hagut gent de fora, sempre, però ara molt més. Però llavors, a vegades dono la pau, o dono la benvinguda en diversos idiomes, sis, set idiomes, és igual, i és bonic, eh? 'La pau sigui amb vosaltres', 'Bakea zurekin izan', que és en basc, o 'Senhor, que a paz esteja com você', que és portuguès, i etcètera, etcètera. I això està bé, i et trobes amb la gent. Llavors els fas llegir una lectura, alguna pregària... Capellans que vénen, concelebren amb mi. Aquí de totes maneres també hi tenim la immigració llatinoamericana. Aquí, si veniu a la missa d'1/4 de 9 hi trobareu molta gent llatinoamericana i que celebren i estan contents. I en aquesta part on hi ha la tomba de Gaudí, que és aquí darrere on sóc, doncs també s'hi posa el seu conjunt instrumental i tots celebren. Sí, sí, és bonic. Potser una mica sorollós, però vaja, està bé, a mi m'agrada, m'hi trobo bé".
