Les pissarres digitals interactives obren noves possibilitats didàctiques a les escoles. Adaptar-hi les matèries és prioritari, però per a això cal el reciclatge dels docents. I acompanyar els alumnes que, tot i que sovint dominen la teconologia, no saben aplicar-la per estudiar o treballar.
El curs que ve totes les aules d’ESO i cinquè i sisè de primària en tindran una. Aquest curs 2011-2012 s’han instal·lat més de 3.000 dispositius a les escoles catalanes.
Els professors poden realitzar anotacions a la superfície amb un punter en forma de llapis que, a manera de ratolí, serveix per fer funcionar tot l’equip. Alguns models permeten fins i tot que diverses persones escriguin simultàniament sobre la supefície. Els documents generats, a més, es poden guardar en arxius de text, però també de vídeo o àudio i així els alumnes poden repassar la lliçó des del seu ordinador i a través d’Internet.
Els professors s’han de reciclar per conèixer totes les possibilitats de les pissarres digitals. I també les famílies dels alumnes, per comprendre les noves eines i materials dels seus fills.
Les classes s’han de reorientar. Els experts recomanen organitzar les aules en grups d’alumnes, en taule rodones, per treballar de manera més dinàmica, amb un ordinador per taula (i si es pot, per alumne). Les noves tecnologies han de potenciar el treball en grup i revitalitzar l’activitat docent.
Transcripció del vídeo
Tenen quatre anys i ja dominen la pissarra digital. Tan sols de tocar-la, la resposta és immediata. En aquesta escola a l'educació primària la fan servir per jugar i així aprenen, avui, las parts del cos.
ÀNGELA IGLESIAS, mestre d'Educació Infantil del Col·legi Kostka
"És molt atractiu per a ells i el fet de la immediatesa de l'activitat fa que sigui molt màgic. Quant a participació, és una eina que permet que ells mateixos vagin treballant cooperativament en algunes activitats."
De mica en mica la pissarra verda i els guixos estan desapareixent de les aules. Les pissarres digitals interactives les estan substituint. Permeten explorar el món de la informació que hi ha a les xarxes, sobretot Internet. Són una finestra oberta al món de les aules i hi aporten materials didàctics multimèdia innovadors, com les simulacions en tres dimensions. I els alumnes, nadius digitals, en tenen molt interioritzat el funcionament.
MIQUEL ÀNGEL PRATS, director del Centre de Tecnologies ITUARTE Fundació Joan XXIII
"Tenen molta desimboltura. Se'n surten molt bé al voltant de la tecnologia. Però això no vol dir que tinguin criteri a l'hora de seleccionar i triar la informació i aquí és on se'ls ha d'acompanyar i força."
Una PDI consta d'un ordinador connectat a Internet i un projector que mostra la imatge de la pantalla sobre la superfície. En aquesta classe de ciència, cada alumne busca a la xarxa un model atòmic diferent. L'ordenen cronològicament per grups i n'observen l'evolució.
GLÒRIA ESPUÑA, cap del Departament de Ciències del Col·legi Kotska
"Quan veus que tens l'eina, la pissarra, tens accés a Internet, videos, aplicacions flash. Tens un munt de recursos visuals que abans no tenies, en matèries com les Ciències Naturals canvia tota la concepció de la classe. És totalment diferent a explicar-ho en una pissarra de forma estàtica. No es pot comparar."
Però per poder treure tot aquest profit a les noves tecnologies, les escoles han d'invertir en reciclatge dels docents, formar-los perquè s'adaptin a aquest mitjà, que en coneguin les aplicacions i deixin de banda les classes magistrals per fer-les més dinàmiques i participatives.
