L'expresident de l'Associació Catalana de Víctimes del Terrorisme, Roberto Manrique, és el primer a rebre una carta d'ETA dirigida a una víctima. L'escrit que Rafael Caride Simón, màxim responsable de l'atemptat de l'Hipercor, va enviar l'abril passat, es fa públic en un moment d'intens debat sobre el perdó, una paraula que Manrique ha trobat a faltar tot i reconèixer que és un pas.
Manrique considera que el que cal ara és una disculpa a totes les víctimes per part de la banda terrorista. Un debat obert, aquests dies, en el si de l’esquerra abertzale, que prepara un document en el qual es reconeguin totes les víctimes de la violència. “De totes les violències”, precisen, en al·lusió als GAL i a les forces de seguretat. Això podria no satisfer algunes associacions que no volen matisos en el tractament de les víctimes del terrorisme.
En tot cas, l’esquerra abertzale pretén reconèixer el dolor provocat durant tot aquest temps, un reconeixement que és el que demanava un dels punts de la declaració que es va presentar en la conferència internacional del 17 d’octubre a Sant Sebastià.
Transcripció del vídeo
ROBERTO MANRIQUE, víctima d'ETA
"A finals del mes de març em truca el Paul Rios, de l'associació Lokarri, del País Basc, i em pregunta, em comenta, que hi ha un terrorista dels que van fer l'atemptat d'Hipercor que estava interessat a contactar amb mi, via carta, i si jo estaria disposat a rebre-la. Jo evidentment vaig dir que sí.
El Caride Simón reconeix el mal que ha causat. 'No soy insensible al dolor que generamos. De ahí mi compromiso sincero en tratar de cerrar esas heridas y en que nadie más sufra lo que ustedes han sufrido'. Perfecte. Chapeau. Ja tocava veure unes paraules per part d'un membre d'ETA que digués això. Ara el pas següent és que demani perdó per aquest mal que han causat.
He parlat amb moltes víctimes del tema aquest de la carta i jo sé que hi ha molta gent que no tindria cap problema a rebre-la. I si hem de col·laborar d'alguna manera amb la llei, evidentment sempre ho he dit, complint-se escrupolosament la llei, hem de col·laborar perquè ningú no passi pel que hem passat nosaltres, clar que ho farem.
La meva dona em va preguntar: '¿Y por qué tú con la cantidad de víctimas que causó este individuo?'. Bé, per les converses que he tingut amb la gent de l'entorn d'ETA, la qüestió ve perquè han vist que fa gairebé 24 anys que treballo amb aquest tema i segons diuen mai no he fet cap declaració fora de lloc, mai no he fet cap declaració parlant de venjança.
Sempre he tingut aquella intenció de tenir un cara a cara i que m'expliquin el perquè. Potser si ens veiéssim li preguntaria això: '¿Usted sigue pensando que aquí ha habido una guerra o qué pasa aquí? Explíqueme usted sus argumentos'. Potser, no confirmo, però potser. Primer que arribi la carta amb la qual demani perdó i després ja parlarem."
