Tota la tradició culinària catalana ha quedat recollida al Corpus del Patrimoni Cultural. Hi han participat més de 400 cuiners i conté més de 1.000 receptes. El document també servirà per demanar a la Unesco que declari la cuina catalana patrimoni immaterial de la humanitat.
Transcripció del vídeo
"Per fer fricandó necessitem llata de vedella, sal i pebre..."
I l'ingredient més important, molta paciència. La mateixa que han demostrat els investigadors que, durant una dècada, han recopilat els més de 1.000 plats tradicionals inclosos al Corpus del Patrimoni Culinari Català. El criteri que s'ha aplicat, que tinguin una antiguitat d'almenys 50 anys, i que estiguin implantats al territori.
XAVIER MEDINA, director del Departament d'Alimentació de la UOC
"Aquest corpus no és en realitat un receptari, sinó un inventari. Molta gent trobarà que hi ha plats que no calen, tan senzills com una truita a la francesa. Però que s'han d'entendre des d'aquesta perspectiva, no és un receptari ni calen les novetats, sinó que és un inventari que ha de recollir tot el que és."
El corpus és un primer pas per a un objectiu més ambiciós, demanar a la Unesco que declari la gastronomia catalana patrimoni cultural immaterial de la humanitat.
"Tenim cuina de litoral i d'interior, i sobretot combinacions de mar i muntanya, que es dóna en poques cuines, té un tarannà unitari que forma un tot unitari."
Ara bé, fullejant les seves pàgines, potser s'hi trobaran a faltar algunes receptes. Com per exemple, el gaspatxo, que finalment no ha entrat en aquesta primera edició.
"És un projecte que no està tancat, perquè el patrimoni evoluciona cada dia, hi afegim més coses, i aquest límit que hem posat de 50 anys anirà passant i anirà ficant més plats. Per tant, és un projecte sempre obert, perquè la cuina és un patrimoni viu."
