La Rosín és una llebrenca de tota la vida, que ha vist com ha canviat el barri durant 87 anys. Aquest coneixement el comparteix, una vegada a l'any, amb els alumnes de l'Escola Nabí, on també ajuda als nens a endinsar-se en el món de la lectura.
Transcripció del vídeo
ROSA PONSÀ, veïna de Vallvidrera
"Sóc Rosa Ponsà, la Ponseneta, com em deien quan era petita. Vaig néixer l'any 1924. Llebrenca de 'pura cepa', que es diu. El barri d'aquí dalt a Vallvidrera ha canviat molt, s'hi ha edificat molt i s'hi estava molt més tranquil abans que no pas ara. Una vegada a l'any sortim al carrer, tinc la fotografia aquí dels nens del primer any que hi vaig anar i aleshores fem un recorregut. Anem cap allà on hi ha ara la Caixa Penedès que allò era un mirador preciós. Allà on hi ha la farmàcia era un altre mirador de cara a Barcelona.
Queden una mica paradets, però és clar, no entenen que a la plaça del Funicular hi hagués un restaurant, que allà a l'estiu només es prenia orxata o una mica de gasosa. I també es queden amb una cara una mica... 'No hi havia Coca-Cola?' 'No hi era, hi havia una altre classe de begudes.'
I això de llegir és que també hi ha una mestra que em va cridar, d'això en fa tres cursos que hi vaig. 'Tu no podries venir uan horeta i mitja a estar asseguda al costat d'aquella nena o d'aquell nen i escoltar el que llegeix?' Que et vingui una infant i et digui: 'Rosín, ara llegeixo i gràcies a tu.' Tu saps el que és això? I la vida que et donen aquesta mainada?"
