'Ai Perejaume, si veiés la munió d'obres que t'envolten, no en faries cap de nova'... La frase és el títol de la mostra. Un títol amb tota la intenció, perquè si hi ha un fil conductor de la mostra és el de l'excés i la saturació, també en el món de l'art. La tesi és que tot ha esdevingut una mena d'exposició permanent. Així s'expliquen obres com 'Regalim de pintura de Jackson Pollock d'una magnitud que esbalaeix', o 'La segona edat de les obres', un paisatge format per quadres... MARTÍ PERAN, comissari de l'exposició "Posar en evidència que la producció cultural ha arribat en un punt de saturació, ha arribat a un punt de col·lapse... De tal magnitud que la pregunta respecte de si fora convenient continuar o, contràriament, assajar maneres de callar-nos, i d'aquietar-nos... doncs potser ja ha arribat." L'altre tema present, lligat al primer, és la relació difusa entre natura i art. MARTÍ PERAN, comissari de l'exposició "La voluntad de posar en evidència que el què fer de la natura i el què fer humà, cultural, no són tan dissemblants. De tal manera que natura i pintura, per exemple, a voltes no saps qui és primer. Qui va al davant i qui va al darrere." La mostra es desplega en llenguatges que van de la pintura, el dibuix o l'esculura a la instal·lació, passant per la producció videogràfica. Aquestes línies isomètriques es mouen perquè, diu Perejaume, res no és quiet, les muntanyes també es desplacen. La retrospectiva es pot visitar fins al 12 de febrer.