Després d'un any en funcionament, la xarxa d'agents antirumors impulsada per l'Ajuntament té uns 200 voluntaris. La tasca és desmuntar els principals tòpics negatius i estereotips sobre la immigració. Una missió gens fàcil.
Transcripció del vídeo
Què pensem si ens diuen...
MARÍA JOSÉ, agent antirumors
"Mira una catalana que paga una ronda o, por ejemplo, mira una espanyola que llega puntual."
Són tòpics negatius que s'estenen i s'arriben a considerar veritat. Com també passa amb molts col·lectius d'immigrants de la ciutat. Rumors com que els immigrants reben més ajudes socials o que els seus negocis poden obrir fins a més tard. De fet, per exemple, els immigrants utilitzen un 40 per cent menys els recursos sanitaris que els autòctons.
MIQUEL ESTEVE, Comissionat d'Immigració de l'Ajuntament
"S'està estenent socialment que pel fet de ser immigrant es tenen uns privilegis, uns drets que una persona que no és immigrant no té."
I per frenar aquests rumors, ja fa un any que l'Ajuntament va posar en marxa la xarxa antirumors. I ja hi ha més de 200 voluntaris. Provenen de diferents entitas i treballen en el seu entorn familiar, laboral i social.
RAFAEL CRESPO, professor de la Xarxa Antirumors
"Que aquesta qüestió de contaminació com si fos un virus s'aturi. I també perquè les persones que participen de la xarxa generin com anticossos i puguin ser proactius per treballar amb altres persones per aturar-ne la difusió."
En aquestes classes se'ls dóna eines comunicatives per frenar rumors. Sense oblidar, el més important.
CATERINA, agent antirumors
"Els fets. Dades i saber què és el que passa...."
Cal, per tant, lluitar contra la desinformació que també està fent que aquest rumors s'estenguin entre els propis immigrants de diferent origen.
