Dos investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya han descobert com es produeixen les explosions solars i, per primer cop, ho han plasmat en una simulació en tres dimensions. Per fer-ho s'hi han invertit més de 150.000 hores de càlcul i eines sofisticades com la supercomputadora Mare Nostrum.
Transcripció del vídeo
Des de la Terra, sembla que les estrelles estan molt separades, però no sempre és així. N'hi ha algunes, com les noves, que són tan a prop, que es traspassen material entre si fins a tal punt que arriben a esclatar. És un procés que pot durar més de 100.000 anys.
JORDI JOSÉ, científic de la UPC
"Aquesta estrella és tan a prop de l'altra que l'intens camp gravitatori de l'estrella nana blanca arrenca les capes més externes que són transferides cap a la zona on hi ha aquest objecte tan compacte. El material, com que va girant, forma aquesta mena de disc i part d'aquest disc acaba caient sobre la superfície de la nana blanca i això és el que dóna lloc a l'explosió termonuclear."
Un dels èxits d'aquesta investigació ha estat explicar aquest procés en tres dimensions. Per fer-ho s'han necessitat més de 150.000 hores de càlcul i eines sofisticades com ara l'ordinador Mare Nostrum.
JORDI CASANOVA, científic de la UPC
"Bàsicament el que hem trobat és com es produeix el mecanisme d'explosió i les implicacions que això pot tenir per al coneixement en si de les noves."
El material que generen les explosions pot donar lloc al naixement de noves estrelles, planetes i fins i tot espècies vives.
