OSCAR "Me levanto a las 8 de la mañana, empiezo a trabajar a las 9 o 9.30 h cuando suelen abrir las tiendas y hasta las 9 y media, las 10, las 11, depende." És la rutina diària de l'Oscar. Fa uns dos anys que va perdre la feina i ara, per guanyar-se la vida, es dedica a recollir cartró del carrer per revendre'l. Aconsegueix uns 500 euros cada mes. Diu que li paguen a sis cèntims el quilo. OSCAR "Te vas a una empresa, te pesan el cartón, te dicen lo que te dan y si te interesa bien y si no te interesa te vas a otro sitio, incluso hay algunas que te piden que seas autónomo, pero claro, autónomo no puedes ser." Avui espera que tanquin les botigues del carrer del Portal de l'Àngel. Un cop el cartró és fora, cal anar ràpid. OSCAR "Como la policía te pille te lo quita y te multa. Cuando nos ven, nos quitan el cartón, nos multan y tenemos que escondernos como si fuéramos delincuentes." L'Oscar n'és només un exemple, però n'hi ha molts més. La crisi ha disparat el nombre de gent que viu de la venda del cartró. Una feina sacrificada i amb pocs beneficis. "Por día recogemos, 500 quilos al día. Es 25 euros para dos y hay que comprar toda la comida y pagar por todo." Passejar per Barcelona és suficient per veure que cada cop hi ha més gent que es dedica a aquesta pràctica. No és difícil topar-se amb camions plens de paper i cartró. I si ens fixem en les xifres, aquesta impressió es confirma. Aquest any, fins al juliol, l'Ajuntament n'ha recollit 20.000 tones menys que en el mateix període de l'any passat. D'aquest descens, un 18% l'atribueixen als furts de paper i cartró. CARLOS VÁZQUEZ, cap de Gestió de Residus de l'Ajuntament "Certament. Al mercat internacional el preu del cartró està alt. Hi ha gent que es dedica a substraure aquest material dels contenidors. I, per tant, a les estadístiques hi ha una part que baixa producte de la crisi i un altre que baixa per aquests furts, podríem dir, dels contenidors." L'ordenança d'ús de la via pública estipula com a falta lleu recollir residus del carrer, incloent-hi el material de dins els contenidors. Es tracta, així doncs, d'una falta administrativa, que es pot multar amb fins a 450 euros. JOSEP ROYUELA, intendent en cap de la Guàrdia Urbana de Nou Barris "Una cosa és que un reculli d'una botiga, de comú acord, un paper, un cartró, per donar-li el destí que ell vulgui i una altra cosa és introduir-se als contenidors i buidar-los i més tenir-ho com una activitat més o menys organitzada. Amb un camió, amb un destí que ja tindran pactat amb qui sigui i que no estem parlant de 20 quilos, que estem parlant de 400 quilos." Des del moment que es llença, el paper i el cartró passa a ser propietat de l'Ajuntament. El consitori paga a empreses perquè n'efectuïn la recollida. Posteriorment, n'obté uns rèdits procedents dels gestors privats de residus. CARLOS VÁZQUEZ, cap de Gestió de Residus de l'Ajuntament "El preu del cartró en els últims mesos està alt. Va a uns 80, 90, 100 euros la tona, per tant, tot això que ens substreuen són igressos que l'Ajuntament no té." Però les empreses privades que tracten el paper i el cartró en relativitzen el valor. Ells, millor que ningú, saben quin és el preu del material. JOSÉ ANTONIO RÚA, gerent de Rúa Papel Gestión "No tiene nada que ver con lo que está pasando con los metales, o con otros materiales, el valor del cartón es bajo y no se puede decir que se hagan ricos con ello. Es un tema de subsistencia para ellos. El precio que consiguen es ínfimo. Una persona no podría vivir exclusivamente de ello." I malgrat això hi ha qui, com l'Oscar, del cartró en fa la seva única subsistència. OSCAR "No somos ladrones. Simplemente no hay trabajo y tenemos que vivir, tenemos que comer. Con la chatarra no valía y probamos con el cartón, algo teníamos que hacer."

A més de tot això, també en surt perjudicat l’Ajuntament, que perd els diners derivats de la venda d’aquest cartró.  BTV Notícies ha parlat amb les parts implicades en aquest conflicte. Fins i tot amb els mateixos cartroners, que ens han explicat la situació que viuen, malgrat que en alguns casos han preferit mantenir-se en l’anonimat.