Els semàfors són els encarregats de regular la circulació en les prop de 1.600 cruïlles de la ciutat. Però qui hi ha al darrere de la xarxa semafòrica? Des del Centre de Control de Trànsit, a la plaça de Pi i Sunyer, es gestiona la sincronització, s'adapta a les necessitats de cada moment i es modifica en cas que hi hagi manifestacions o incidències.

La gestió de la xarxa semafòrica compta amb quatre plans. El nocturn s’allarga entre les 23 h i les 6 h. A partir d’aquesta hora, el sistema s’adapta al creixent volum de circulació i de set a nou del matí s’activa un pla d’hora punta. A la tarda succeeix el mateix, amb el pic de 17 h a 21 h. Entre aquests dos plans, hi ha un altre d’hores vall que omple l’espai entre les hores de més afluència de trànsit.

Ara bé, quan alguna incidència afecta els carrers o les rondes, els plans es modifiquen per canalitzar embussos. “Des del Centre de Control es reacciona davant d’incidents, com una manifestació, un accident o unes obres determinades, i modifiquem la semaforització per adaptar-la”, explica Roberto Ríos, responsable del centre.

“Caldrà inversió per centralitzar 200 cruïlles”

La centralització de les cruïlles de Barcelona és bastant elevada. Als anys 80 es van començar a connectar amb el Centre de Control de Trànsit. L’estesa de la fibra òptica s’ha efectuat amb una inversió de 40 milions d’euros però cal modernitzar el sistema en 200 interseccions que estan situades en zones de difícil accés, com el Carmel, o en plena transformació, com la Sagrera i el Poblenou.

Tradicionalment, la xarxa estava unida amb cable de coure però amb el pas a la fibra òptica, els problemes causats per la pluja han minvat. “Fa vuit anys estàvem més preocupats quan plovia que quan hi havia una manifestació”, narra Àngel Lòpez, director de Mobilitat. I afegeix: “La fibra òptica ha permès resoldre els conflictes que teníem abans davant de certes situacions meteorològiques.”

Transcripció del vídeo