La feina del lutier és vocacional, no hi ha normes escrites. Les mans, els materials i allò que l'instrument transmet fan possible que d'una fusta inerta se'n creï un violí, una viola o un violoncel. El gracienc Guillem Gecubi ha passat per l'escola de Màlaga, el bressol de la lutieria a Cremona fins a instal·lar el taller a tocar del Parc Güell.
Transcripció del vídeo
GUILLEM GECUBI, lutier
"Sóc Guillem Gecubi, lutier, de Barcelona, al barri de Gràcia. Vaig començar als 18 pràcticament marxant d'aquí Catalunya, perquè no hi havia escola possible. Vaig embarcar-me i vaig arribar a Màlaga. A Màlaga vaig fer una escola de lutieria que era l'única que teníem a l'Estat espanyol i seguidament vaig voler completar la formació arribant a Itàlia, a Cremona, que seria el bressol de la lutieria mundial.
Als set anys vaig estudiar violí i de petit, però veig que les mans m'ajuden bastant, tinc força manualitat per a les coses, m'atrau la fusta, m'atrau el guix, m'atrau el que és l'escultura, l'art, tot m'atrau molt. Tot arrenca amb la música, amb l'amor per la música.
La intuïció i les mans, una cosa que no es pot explicar. Tot és intuïció, tot és empíric, no hi ha res escrit, molta cosa escrita, però al final cada instrument és un món i has de saber-lo entendre i jugar amb ell."
1 | abraham / 20.02.2012 / 15:49
jo bull les paraules relacionades amb el teu ofici