El Teatre Romea comença nova etapa. Tot i que s'estrena oficialment la setmana que ve, el muntatge 'Llum de guàrdia', amb direcció de Julio Manrique, nou director de l'equipament, ja ha començat les funcions. Una obra de creació que parla de fantasmes, tant de fantasmes personals com dels que alguns diuen que habiten el Romea.
La crítica de Víctor Giralt Jonama
Muntatge de creació coral, molt en la línia de ‘Coses que dèiem avui’. Una mena de ‘Short cuts’ a la barcelonina, segons em comentava el mateix Manrique. Personatges molt propers, fins i tot els més “freakis”. Diàlegs a estones impagables.
No se l’han de perdre: Els qui han gaudit amb muntatges de Manrique, per descomptat. I els amants de comèdies que han dirigit companys generacionals, com ara Carol López o Àlex Rigola.
S’enceta una etapa molt interessant, amb la qual el Romea pot estirar un públic més jove. El temps dirà.
Transcripció del vídeo
Pels racons del Romea que només il·luminen els llums de guàrdia quan hi ha funció, especialment prop del camerino Margarida Xirgu, se senten a vegades presències que hom vincula a la mítica actriu. Això almenys és el que explica Juan Máñez, cap de sala del teatre des de fa una pila d'anys. Julio Manrique ha aprofitat aquesta superstició sobre el fantasma de la Xirgu per urdir una comèdia sobre gent de teatre.
JULIO MANRIQUE, director escènic
"Parlar de teatre, trobava que tenia sentit. No és cap idea original, però quan inicies o acabes un projecte és normal que et vinguin ganes de pensar i fer-te preguntes en veu alta sobre l'ofici que fem."
Una companyia de teatre és a punt d'estrenar una obra titulada 'Xirgu', sobre la qual pesa una maledicció. L'acció transcorre, però, uns anys després, quan la companyia s'ha dissolt i ja cap dels integrants no treballa al Romea. Un dia, però, les seves vides tornen a creuar-se. Són les pors i les angoixes vitals de cadascun d'ells els veritables fantasmes que protagonitzen la comèdia...
JULIO MANRIQUE, director escènic
"La nostra història té alguna cosa a veure amb els fantasmes entesos com a realitzacions de les nostres pors. I si hem arribat a alguna conclusió és que a aquests fantasmes els has d'acabar donant la mà perquè, si els entens, probablement et volen ajudar."
Amb els seus còmplices habituals, des de Cristina Genebat a Ivan Benet passant per Marc Rodríguez, Manrique torna a jugar la carta que tants bons resultats li ha donat: crear situacions i trabar diàlegs amb personatges tan versemblants que semblen un mirall de l'espectador.
