La Villarroel engega temporada amb 'Exitus', un muntatge de Tizina Teatre. L'espectacle, que alguns han definit com una tragicomèdia poètica sobre la mort, arriba precedit d'un notable èxit de crítica i públic aconseguits en més de 150 funcions, les darreres, al Teatro de la Abadía de Madrid.
Tizina Teatre és una companyia amb seu a Cerdanyola i integrada pel català Diego Lorca i el càntabre Pako Merino.
La crítica de Víctor Giralt Jonama
Bona nota per aquest treball d’orfebreria teatral. S’ha d’aplaudir la subtilesa i intel·ligència en l’humor. Un tema difícil tractat amb elegància. Es nota que els dos actors de Tizina vénen de l’escola Lecoq. El muntatge recorda coses de Théâtre de la Complicité, Animalario o Iguana Teatre, per citar les primeres que em vénen al cap. Una curiositat: durant el treball de recerca van veure com treballaven professionals com els que apareixen a l’obra: treballadors de funerària, etc.
Transcripció del vídeo
El títol del muntatge, 'Exitus', no té res a veure amb els èxits nombrosos assolits, molts en forma de premi, per part d'aquesta companyia. És un terme que en medicina forense s'empra per designar el procés cap a la mort. Que ningú no s'espanti, però, una de les coses que caracteritza el treball de Diego Lorca i Pako Merino és una ironia fina, subtil, per treure importància al costat més tràgic de l'existència.
DIEGO LORCA I PAKO MERINO, actors i creadors de l'espectacle
"Si som fidels a la realitat de la temàtica, ens obliga a mantenir un marge, un límit quan forcem una situació humorística o al mateix nivell, dramàtica."
"Nos mantenemos siempre un paso detrás. Cuando vemos que va a llegar la carcajada, cortamos...cuando va a llegar el llanto, cortamos."
A partir d'un treball intens de recerca van teixir la teranyina que fa coincidir les vides dels quatre personatges centrals: un treballador d'una funerària, un aturat que troba feina al tanatori, un advocat especialitzat a redactar testaments i un comercial d'una empresa de fàrmacs. Tots els personatges són assumits per la parella actoral.
Es van conèixer a l'escola internacional de teatre Jacques Lecoq de París, on van decidir tirar endavant muntatges de creació pròpia. En 10 anys, Titzina Teatre ha estrenat tan sols tres obres i ha funcionat sobretot com una companyia de gira.
Paradoxalment és la primera vegada que fa temporada en una sala de la ciutat, ni que sigui per dues setmanes.
