JOAN BOTELLA, catedràtic de ciències polítiques de la UAB

"Una sentència que triga quatre anys en fer-se, és una sentència que ja d'entrada planteja problemes. La sentència no tocava molt substancialment l'articulat de l'Estatut, però en canvi, és una sentència de 900 pàgines, és una sentència, i això ho va entendre molt bé la opinió pública catalana, que traspúa una desconfiança, difícilment admissible en un context de respecte institucional. L'Estatut és una espècie de fill mal estimat i ningú el reivindica com a seu. És un Estatut que dóna molt de si, però que, com el context polític de naixement ha estat aquest, no ens n'adonem, és diu que l'Estatut va donar mals resultats, el que no és exactament cert, perquè la situació econòmica que estem vivint és de tal natura, que fos quin fos el contingut de l'Estatut no hagués anat bé, gairebé amb certesa. No s'han aprovat aquestes lleis que va insinuar el president Zapatero en el seu moment, que podien, sinó resoldre l'estripada de l'Estatut, si com a mínim arribar a resultats similars als previstos. La última qüestió és l'àrea de vacants, hi ha uns quants magistrats amb els mandats més que acabats i fins que no es posi això al seu lloc, segurament el tribunal actual no voldrà acabar de resoldre coses que no siguin molt urgents i aquestes no ho semblen. I d'altra banda els partits catalans si haguessin tingut una posició comuna a Madrid, hagués estat més fàcil diguem-ne, que aquestes noves lleis s'aprovessin".