El govern de Jordi Pujol va dissoldre el 1987 la Corporació Metropolitana de Barcelona i la va substituir per tres entitats metropolitanes amb competències més limitades, que políticament han treballat plegades. L'aprovació l'any passat de la Llei de l'Àrea Metropolitana fa que, passades les eleccions municipals, la institució reneixi unificada i guanyi competències en urbanisme.
Transcripció del vídeo
Un any després de ser aprovada al Parlament, l'Àrea Metropolitana de Barcelona torna a ser una realitat. Alguns parlen de resurrecció, potser perquè el camí per recuperar aquesta institució no ha estat precisament fàcil. L'any 1987 el govern de Jordi Pujol va abolir l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona.
Maragall vivia el moment més dolç com a alcalde, i Pujol entenia l'àrea metropolitana com un contrapoder a mans socialistes. Ara, 24 anys més tard, les coses han tornat a canviar. La nova àrea metropolitana englobarà les tres institucions supramunicipals que hi havia fins ara: la Mancomunitat de Municipis, l'Entitat del Transport i l'Entitat del Medi Ambient.
També n'hereta l'estructura i la capacitat financera, amb un fort protagonisme de Barcelona, que hi aportarà la meitat del pressupost. La novetat principal, però, és que ara aquest òrgan suma noves competències en matèria d'urbanisme. De fet, es crearà una comissió que s'encarregarà del planejament urbanístic de la regió. Un territori extens, format per 36 municipis, amb Barcelona al capdavant, i que agrupa més de tres milions d'habitants.
