El 19 de juliol de 1936, el fotoperiodista Agustí Centelles va immortalitzar el guàrdia d'assalt republicà Mariano Vitini en una fotografia que ha acabat donant la volta al món. 75 anys després, descendents de les dues famílies s'han retrobat al mateix punt, la confluència dels carrers de la Diputació i de Roger de Llúria, per reviure aquell moment històric.
La fotografia representa la lluita de tres guàrdies d’assalt republicans, un dels quals era Mariano Vitini, durant els incidents posteriors a la sublevació franquista. Cal remarcar aquest “representa”, ja que Agustí Centelles va demanar-los que reconstruïssin el moment de la lluita, de manera que van col·locar-se amb els fusells en mà dirigits a un objectiu inexistent en el moment de fer la fotografia. En aquell moment, un ciutadà espontani va situar-se dins de l’enquadrament, però posteriorment va retallar-se el costat esquerre de la imatge apaisada i la fotografia que en va resultar va convertir-se en portada de revistes, com el ‘Newsweek’, i diaris de tot el món.
Arran del procés de catalogació per part de l’equip de documentació de la família Centelles i un reportatge d’investigació del periodista Javier Cercas, s’ha localitzat la família de Mariano Vitini Flórez, repartida per França i Espanya. Fills, néts i besnéts del republicà i del fotògraf valencià, que sovint s’ha comparat amb l’hungarès Robert Capa, s’han trobat per primer cop i han recordat la instantània.
L’obra de Centelles, a qui es va atorgar el Premi Nacional de Fotografia l’any 1984, forma part del Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca des del novembre de 2009, després que la família el va vendre per 700.000 euros al Ministeri de Cultura. De res no va servir l’intent de l’Ajuntament de Barcelona perquè l’arxiu es quedés a Catalunya i el fons documental va marxar cap a Salamanca. La Comissió de la Dignitat va qualificar la venda d’”acte d’humiliació” al poble català; Joan Manuel Tresserras, aleshores conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, va acusar els fills de Centelles d’actuar amb una “deslleialtat flagrant”.
