Un any després de la manifestació multitudinària com a protesta per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, milers de persones han reclamat l'autodeterminació de Catalunya. Aquesta manifestació, però, no ha estat ni tan multitudinària ni ha rebut el mateix suport institucional. [Imatge: @Safager]
La Guàrdia Urbana ha calculat 13.000 assistents. Segons els organitzadors de la marxa, s’hi han aplegat 30.000 manifestants.
Sota el lema “Pel nostre futur, independència”, en la línia del “Som una nació” d’ara fa un any, la manifestació ha començat a avançar a les 18 hores des de la plaça d’Urquinaona i es preveu que recorrerà el carrer de Trafalgar i el passeig de Lluís Companys fins al carrer de Pujades, just davant del Parc de la Ciutadella.
La plataforma 9-J, convocant de la manifestació, ha volgut subratllar que aquest cop la iniciativa ha sorgit únicament de la societat civil i s’ha fet, diuen, sense subvencions i sense interessos de cap partit polític. Aquesta vegada, s’hi han pogut veure representants d’ERC, com ara Joan Tardà, Oriol Amorós o Carles Bonet. La marxa de l’any passat, en canvi, va comptar amb el suport institucional del govern de la Generalitat, format pel PSC, ICV-EUiA i ERC, les formacions polítiques de CiU i SI, o Òmnium Cultural, entre d’altres.
Entre el més d’un milió de ciutadans que aleshores van sortir al carrer, segons la Guàrdia Urbana, Oriol Pujol va proclamar, com a portaveu de CiU al Parlament, que “el següent pas és el dret a decidir en tot, sense límits ni limitacions”. Una decisió que en l’agenda del govern d’Artur Mas ha quedat darrere de la que considera la prioritat del moment: centrar-se a sortir de la crisi econòmica.
Precisament, tal com ho han expressat les entitats convocants, també el vicesecretari general de Coordinació Interna i Acció Electoral d’ERC, Eduard López, ha lamentat que no s’hagi donat resposta al moviment d’ara fa un any. El republicà ho atribueix a una “manca de perfil propi d’algunes formacions a Madrid i a falta de coratge, d’altres, per iniciar un conflicte democràtic d’Estat”. Segons ell, “el catalanisme conservador ha renunciat a plantejar el dret a decidir”.
