Una sentència obligarà la Generalitat a pagar 320.000 euros a un motorista accidentat que va denunciar que no hi havia doble barrera de seguretat al punt viari on va patir un accident de trànsit. La víctima va quedar paraplègica i assegura que s'hauria pogut evitar si l'estructura de seguretat viària fos doble.
Transcripció del vídeo
El del Juan Miguel és un bon exemple del drama que viuen molts motoristes. Ara fa onze anys li va relliscar la moto en una corba i ell va topar amb l'esquena contra un dels pals que aguanta les barreres de seguretat de la carretera. Arran del cop ha quedat paraplègic.
JUAN MIGUEL PIZARRO, víctima
"Si las vallas hubiesen estado bien, seguro que no me habría pasado nada...".
Ara la justícia li ha donat la raó i obliga la Generalitat a indemnitzar-lo amb prop de 320.000 euros. Una sentència molt important perquè crea jurisprudència.
SEBASTIÁN MARTÍNEZ FARRIOL, advocat
"A partir d'ara, qualsevol motorista que es trobi en aquesta situació..."
Des de fa anys, els col·lectius de motoristes batallen perquè les administracions canviïn les barreres de seguretat de les carreteres. La majoria només tenen una tanca metàl·lica i en cas d'accident, els pals que les aguanten poden tallar un braç o una cama, com si fossin ganivets. De fet, des de 2001 el Ministeri de Foment recomana que se substitueixen per un altre model més segur. La Generalitat assegura que cada any es gasta un milió d'euros en això. Però segons els motoristes, no n'hi ha prou.
ISIDRE ESTEVE, pilot de ral·lis
Per això demanen que es faci com a Madrid, on el govern autonòmic es va reunir amb els motoristes perquè els diguessin en quins trams creien ells que feia falta canviar les barreres de seguretat.
1 | csm / 27.06.2011 / 22:23
Hace pocos años, en el parlament de Cataluña, Ciutadans presento un informe y una proposición de ley para que se prohibieran ese tipo de barreras. El resto de partidos votó en contra. Perplejos, les preguntaron el por qué y su respuesta, en los pasillos, fue: “Jamás aprobaremos lo que presentéis vosotros, sea lo que sea”. Así son la mayoría de los políticos: sus intereses partidistas están por delante de las vidas de los ciudadanos.