En la seva època daurada, als anys 30, en poc menys de vuit-cents metres, funcionaven onze teatres. Ara en són cinc. Fa un any, naixia l'Artèria Paral·lel. I fa vuit mesos, va reobrir El Molino. Aquests dos teatres s'afegien als tres ja existents: Apolo, Victòria i Condal. El Molino ha estat el motor d'aquest impuls del Paral·lel amb la Fundació FEM, que ha unit els tres districtes que hi conflueixen.

ELVIRA VÁZQUEZ, presidenta de la FEM
"Hem aconseguit que deixi de ser una frontera i sigui una frontissa. Perquè ara parlem amb tots, l'avinguda del Paral·lel pertany als tres districtes. Hem guanyat molta complicitat amb els veïns, molta convivència".

Entre els reptes de futur, hi ha el teatre Arnau, que fa pocs mesos va comprar l'Ajuntament per recuperar-lo. Ara, segons FEM, cal una inversió privada per posar-hi en marxa un projecte cultural. Però, on també queda feina per fer, és al barri de Sant Antoni. Els veïns, reivindiquen la recuperació del Saló Amaya i del Teatre Talía, que ja fa 22 anys que no és més que un solar. En aquests tres casos, es tracta de terrenys qualificats com a equipaments.

TONI OLLER, associació pro Teatre Talía-Olympia
"Volem que el teatre continüi. Entre altres coses, perquè això dinamitza el Paral·lel, això dóna riquesa. És una mica estrany que hi hagi empresaris que tinguin espais i que no inverteixin".

Una altra reivindicació de veïns i entitats és fer l'avinguda més ciutadana, amb més terrasses i espais per passejar. Durant els últims dos anys, s'ha fet una diagnosi de la zona i un estudi amb vuit arquitectes per conèixer més a fons les necessitats de l'avinguda. Amb totes aquests conclusions, es vol donar l'impuls final al Paral·lel.