Els Beatles, ‘Let it be’

El candidat d’Unitat per Barcelona, Jordi Portabella, inicia el recorregut per la banda sonora de la seva vida amb ‘Let it be’ dels Beatles.  La música del grup de Liverpool li recorda els estius “preadolescents” a Santa Eulàlia de Ronçana i la llibertat que hi tenia en comparació amb Barcelona. Va conèixer els Beatles gràcies a la seva germana i s’hi va interessar, tot i que es va endur “un gran disgut” quan va descobrir que el grup s’havia separat.

Joan Manuel Serrat, ‘El meu carrer’

La música de Joan Manuel Serrat fa pensar a Portabella en la “família i l’origen dels meus pares”. La mare va néixer a Gràcia i el pare a Hostafrancs i el candidat recorda la vida a Barcelona en una família “barreja de diverses generacions vivint sota un mateix teulat”. Una família també amb un “catalanisme actiu i alhora silenciós”.

Pink Floyd, ‘Wish you were here’

Cantant la lletra del ‘Wish you were here’ de Pink Floyd, Portabella recorda les ànsies de llibertat de l’adolescència i la seva experiència amb l’atletisme. Pel candidat republicà, els seus anys com a esportista van representar la possibilitat de conèixer-se a ell mateix. “L’atletisme significa moltes hores amb tu”, diu Portabella, “i tenir una opinió dels aspectes que has de superar”. També li recorda els “primers viatges sol, sense la família” i l’oportunitat de créixer que això significa.

Lluís Llach, ‘Viatge a IÍaca’

‘Viatge a Ítaca’ és, per Portabella, “la peça clau” de Lluís Llach. Li evoca llibertat i els seus inicis a la política, un “camí amb moltes vicisituds”.  Recorda quan es va apuntar a la Crida a la Solidaritat -“hi vaig anar pel meu propi peu”- i l’atreviment d’aquella etapa. “Recordo escenes  com entrar en un magatzem i dir que no ens en bellugaríem fins que els rètols estiguessin en català” explica Portabella.

Path Metheny, ‘Last train home’

El candidat d’Unitat per Barcelona  escull ‘Last train home’ per evocar el seu viatge al transiberià, una experiència que va ser alhora “una sort i un privilegi”. Tot i que va ser un viatge complex, Portabella el recorda sobretot per la possibilitat que ofereix de conèixer llengües, ètnies i costums diferents. “A mesura que avança el viatge, la geografia humana canvia de forma espectacular” explica. Per ell, el viatge és “evocador de la humanitat, del respecte a la diversitat cultural i lingüística”.

Manel, ‘Ens en sortim’

Manel va entrar a la banda sonora de Portabella gràcies a les seves filles i ara n’és un entusiasta. Li agrada “com expliquen les coses, perquè les descriuen molt bé  i perquè les lletres parlen del dia a dia”. Això li recorda la seva activitat a la política municipal –“la trinxera més trinxera de totes les trinxeres polítiques”– .

Mum, ‘Green grass of tunnel’

I Portabella tanca el repàs a la banda sonora de la seva vida amb la música amb què inicia els seus actes polítics. És una cançó d’un grup islandès -“que no em tocaria per generació”- que il·lustra  l’interès que té per continuar aprenent. “Intento entendre que és el que passa, estar al corrent de les noves generacions”, diu el candidat que espera, en el futur, tenir “converses no accelerades amb les meves filles”.