Ens agradaria haver parlat més de l'Europa. Del passadís als campions del infantil, previ. De l'homentage al greument lesionat Cebri. Ens agradaria haver parlat del brindis per la victòra que semblava que arribaria després del matiner gol de Rovira en la primera jugada del partit. Del duel entre el germans Forzinetti, Remo i Marco, un escapulat i un vilanoví. Ens agradaria haver parlat del clar penal a Rovira. Pero ens ho han posat molt i molt fàcil i hem de parlar de l'àrbitre Francesc Galàn Baró. Del seu mig somriure kamikaze i ganes de provocar el personal. De l'expulsió de Cano al minut 35 i posterior empat del Vilanova. Hem de parlar de l'expulsió d'Ivan Alvarez al minut 40 per dir alguna cosa a l'home de negre. Del retard incomprensible del triplet arbitral a la mitja part. Hem de parlar de l'empenta a Parres al 49 i l'expulsió per tocar la pilota amb la mà. De la deseperació de Dólera. De les ganes d'escalfar un públic indignat. Del 1 a 2 de Vilanova. Però les coses bones sempre passen per sobre les dolentes i al final el que quedarà en la memòria serà aquell partit en què l'Europa va jugar amb 8 jugadors, va deixar-se la pell al camp, l'afició escapulada va animar com mai, van continuar atacant i a 5 minuts del final, un tal Rovira va marcar un gol de pura d'alquimia que empatava a 2 el partit i se sumava un punt. Al futbol, per molt que ho posin difícil, els protagonistes, els corejats i els herois són els jugadors... els altres... cobren 560 euros per partit i el d'avui, no s'ho ha guanyat gens ni mica.
L’Europa ha començat marcant al minut u gràcies a Rovira, però ben aviat ha vist com el Vilanova empatava. A més, els escapulats jugaven amb nou jugadors. Al començament de la segona part, els graciencs s’han quedat amb vuit homes, moment que ha aprofitat el Vilanova per marcar el segon gol. Però l’Europa no ha donat l’esquena al partit i Rovira ha empatat de falta.
