Lanònima Imperial celebra el 25è aniversari estrenant un nou espectacle, 'Musicolèpsia', a la sala petita del Teatre Nacional. Un actor, quatre ballarines, dos artistes de circ i dos músics creen un muntatge interdisciplinar amb aires de cabaret que s'inspira en textos de Fernando Vallejo i Italo Calvino.
L’obra, que barreja dansa, circ, teatre i música, es podrà veure fins al 17 d’abril.
Transcripció del vídeo
'Musicolèpsia' du el subtítol de 'Rapsòdia per a set putes'. Una llicència poètica per fer referència als set pecats capitals. El pecat, la indulgència, la terra, el paradís.. Un actor explica històries relacionades amb aquests temes que s'intercalen a la dansa, els malabars i els equilibris aeris.
Històries com l'orgia del famón papa Bòrgia, Alexandre VI, que està documentada amb detall al llibre 'La puta de Babilònia' del colombià Fernando Vallejo. Un assaig històric sobre l'Església catòlica que ha inspirat força el director de Lanònima imperial.
JUAN CARLOS GARCÍA, coreògraf
"Diguem que el que ens va cridar l'atenció és que els que fan les lleis són els primers d'ncumplir-les. I també els que volen ser el referent moral de la societat".
No cal dir que la proximitat espacial i temporal amb l'estrena del polèmic muntatge 'Gang bang' ha despertat ja l'interès dels qui busquen marro. El cert és que 'Musicolèpsia' és una fantasia d'aires cabareters més física que narrativa. La provocació és d'escassa intensitcat i molt diluïda.
La casualitat ha volgut que coincideixin al nacional dos muntatges que critiquen les altes instàncies eclesiàstiques, tot i que en el cas de 'Musicolèpsia' sigui des d'un punt de vista més aviat històric que contemporani.
