Ciutat Vella pot presumir de tenir el carrer més rebel del món, durant el segle XIX. Va ser aquest, el de Joaquim Costa, que aleshores es deia carrer de Ponent.

DANI CORTIJO, historiador
"Cada dos per tres els veïns es revelaven i muntaven barricades. Hi ha qui diu que l'expressió de "acabar com el rosari de l'Aurora" ve d'aquest carrer quan, un dia que passava la processó del rosari de l'Aurora, els van buidar tots els orinals a les finestres."

És part del que l'historiador, Dani Cortijo, explicarà en l'última conferència del cicle 'Altres Barcelones'. A la biblioteca Vapor Vell recordarà també que, durant aquells temps, qui volia entrar alcohol a la ciutat havia de pagar un impost.

DANI CORTIJO, historiador
"La gent acostumava a beure fora de les muralles, sobretot a les barraques del camí del Jesús que era l'antic Passeig de Gràcia, perquè el vi estava a meitat de preu. Per entrar a la ciutat després ho feien pel Portal de l'Àngel i sovint hi havia conflictes amb guardes de la muralla... fins que 70 obrers es van acabar barallant amb aquests guardes. Era una de les espurnes que calia perquè esclatés una revolta."

I acabem al lloc on es va gestar una de les conspiracions més curioses del segle XIX. Va ser aquí, en una xocolateria de la cruïlla entre el carrer de l'Arc de Sant Honofre i el la Bòria.

DANI CORTIJO, historiador
"Després que el barcelonins es revoltessin contra el general Espartero, aquest el que va fer va ser castigar-los a pagar una multa de 12 milions de pessetes de l'època entre tots els barcelonins.

Durant una nit, el que van fer uns xocolaters va ser pintar per sobre de tots els noms dels carrers perquè quedessin esborrats. I el dia següent això va impossibilitar que els soldats poguessin venir a cobrar la multa perquè estaven del tot desorientats i al final se'ls va commutar aquesta multa".